Xatos, i la màquina que fa nevar, que?!

Es preguntava ahir en aquesta Baixada del Molí la seriosa i reflexiva Meritxell Prat si els mitjans han de fer-se ressò de les parides pseudocientífiques i veus conspiranoiques. Qui la succeeix avui, molt menys reflexiva i en absolut seriosa li respon: sííí, sens dubte, si us plau, porfi, porfi, donem-los un espai, una secció a ser possible. Au, vinga! Que el món és molt tristot últimament i ens alegren la vida amb aquest festival de l’humor constant, aquesta capacitat d’imaginació sense fi, aquest bé de déu de teories hilarants. De les insuperables: una malèfica tecnologia secreta capaç de precipitar espesses capes de neu per sepultar Madrid (Madrid? I per què Madrid?) Homeee! Que hi ha una màquina capaç de fer nevar i aquí els ximples d’Ski Andorra patint cada punyeter hivern per si neva o no! Que no és ben bé neu, sinó plastineu? Pff! Si serveix per esquiar i fer calerons, a nosaltres com si són els hilillos de plastilina de l’ínclit M. Rajoy.
Per tant, Meritxell: sí, els hem de donar veu, molta veu i molt d’espai, que omplir pàgines cada dia és molt dur i ells són una font inesgotable de riquesa humorística. Són la monda i tenen un gran sentit de l'espectacle: “Cari, on m’has posat  el vestit d’assaltar capitolis?” “Ai, amor, que està a la pila per rentar. Va, xati, posa’t unes banyes i unes pells, que estàs molt sexi, toro meu, i quan vinguis de conquerir el món ja veuràs quin revolcón t’espera!”
Una altra cosa és fer-ho passar per debat d’adults. Mira que clar i català li han dit a Fernández Vara sapatero, a tus sapatos. Per cert, he hagut de buscar un exemple llunyà perquè per aquí no en tenim, oi?