Ximple l’últim

Bon dia a tothom!
Avui ja sabem qui es presenta a les eleccions i en quin lloc. Per fi. Han estat unes setmanes de corredisses, empentes i a rodolons per posar-se en la millor posició o fer-se l’interessant per aconseguir allò que vols.  
Perquè en aquest país allò que importa són els noms. Les idees res de res. I els fets ja vindran per criticar-los. Al cap i a la fi, som com Manresa o Besiers. I sentim a dir: Si hi va aquest, jo no els votaré!! Aquesta que se’n vagi cap a casa que ja ha fotut prou mal!! Goita, primer els pares i ara els fills!! A casa som 10 vots i no els tindreu!!
Les sagues es perpetuen i l’accés a la política segueix estant limitat a un grup selecte que poden combinar la feina amb la política o que ja tenen el sou assegurat de per vida. Els altres ens hem de conformar a votar i mirar els titelles asseguts a terra.
Els programes electorals no importen. El 90% dels votants ni se’l llegeixen el més mínim, i si ho fan, és molt per sobre, només els titulars. I amb això ja donen per entès el que hi posa, la resta és massa lletra.
A Andorra, dretes i esquerres, em sembla que no està massa clar què vol dir. D’entrada, em sembla que a la societat europea, diria que aquesta nomenclatura ja està desfasada. He sentit a dir i he llegit alguns comentaris que acusen DA de comunistes. Valga’m Déu! Quanta ignorància!
A Veure: Partit Liberal (de dretes): es va transformar en Demòcrates per Andorra (DA). Després un grup liderat per Gallardo va ressuscitar els liberals sota el nom Liberals d’Andorra (L’A). De Liberals d’Andorra es va escindir els de Terceravia. I de Terceravia es va escindir Carine Montaner, que va fundar Andorra Endavant. I l’última ha estat Acció! És a dir: d’un partit de dretes n’han sortit “cinc”! Que algú m’ho expliqui.
Seguim: Patit Socialista d’Andorra, més tard anomenat Partit Socialdemòcrata d’Andorra, per no espantar tant els parroquians. La paraula socialista sona a dimoni amb cua i banyes. El 2009 guanya les eleccions i gràcies a un pacte de legislatura amb un personatge, que val més no aNOMENar, es forma un govern que dura encara no dos anys. A partir de la derrota comença una guerra interna que acaba en l’escissió en dos partits. El nou es dirà Socialdemocràcia i Progrés d’Andorra (SDP)
Això sense comptar els mil i un partits parroquialistes succedanis dels nacionals.
Totes –i dic totes– les escissions no han sigut ideològiques. Han sigut personalismes egocèntrics. Ganes de liderar perquè “jo tinc la raó” i els altres no. I quan el poble no els vol ho continuen fent a l’ombra perquè no poden permetre que algú els relegui a perdre poder.
I ara agafeu els programes i compareu-los. Subratlleu les diferències substancials, serà molt més fàcil. I a part de les promeses, mireu si algú us explica com resoldrà els problemes: l’habitatge, etc. i si és creïble. I si ho trobeu, ho guardeu per comprovar si ho compleixen. 
I penseu que voteu llistes electorals. Com deia lo Sisquet: “per una patata t’has de quedar tot lo sac” o bé “per una botifarra t’has de quedar tot lo porc”.
I també recordeu que els consellers ho són a títol personal. Si marxen d’un partit no tenen l’obligació de dimitir. Això és una qüestió d’ètica personal. 
I un altre consell, a títol personal: encara que no us agradi ningú, aneu a votar. Penseu que la Regla D’Hondt, que és la fórmula que es fa servir per atorgar els escons, els vots que sobren dels partits menys votats van a parar a la majoria i que l’abstenció sempre afavoreix el partit més votat. Sempre us queda el vot en blanc per mostrar la vostra protesta. Però, si us plau, voteu!!
I als que us queixeu i podeu ser andorrans, que us podeu nacionalitzar, per residència o per matrimoni, feu-ho. És el vostre dret i la vostra obligació envers la societat. No n’hi ha prou de dir: “jo ja pago impostos” o “i això de què em servirà”. Doncs et servirà per votar i per poder queixar-te o no, amb raó.
Ànims, que comença la campanya!
Au, Bon dia tingueu!