Quan demanes a la gent que parla català quina és la seva paraula preferida molta gent contesta xiuxiuejar, ho he sentit a dir moltes vegades, la meva és bony o maragda o atzucac, n’hi ha tantes de paraules curioses i exclusives en la nostra llengua que se’m fa difícil triar-ne una; definitivament, m’agraden totes, i tant de bo en sabés més, entre 8.000 i 15.000 de diferents diuen que coneixem els que parlem en català habitualment i 2.000 les que utilitzem més sovint. Me’n semblen moltes.
Xiuxiuejar ara és també una xarxa (una altra bonica paraula) social nova que ha aparegut darrerament, en edició beta restringida a finals del 2025 i ja oberta des de primers d’aquest any. Una xarxa per a parlants en català, si més no, aquesta n’és la intenció inicial.
Ha hagut de ser un informàtic sirià, Metkhal Khalawi que, instal·lat a Molins de Rei després d’un llarg periple fugint de la guerra civil del seu país, i després d’aprendre català –aquesta llengua que costa tant als castellanoparlants– va veure que no hi havia cap xarxa social destinada exclusivament als parlants de la nostra llengua, que totes tenien una concepció global i el català hi quedava diluït, i va decidir fer-ne una. En el seu primer mes de vida va aconseguir 2.000 usuaris i en tres mesos ja en té més de 14.000.
Jo tot just començo a tastar-la, i encara em costa endevinar si tirarà endavant i quina direcció agafarà, espero que diametralment oposada a la de la xarxa X, que d’ençà que la va comprar el pretorià Elon Musk ha perdut tota la seva gràcia per l’afany de monetitzar; si no pagues la subscripció no reps notificacions. Us en poso un exemple, fa uns dies vaig fer una piulada on explicava que havia fet una ressenya molt positiva d’uns auriculars Bluetooth de Sony, els cascos me’ls va regalar un bon amic pel meu aniversari i la ressenya va ser escrita en català a la web de Sony España i uns dies després vaig rebre un e-mail en castellà dient que la meva ressenya havia estat refusada –moderada deien ells– per haver estat escrita en llengua estrangera. Com he dit, la crítica de l’aparell la vaig fer a la web espanyola de la multinacional i dient que vivia a Espanya, perquè Andorra no existeix per a la marca japonesa –d’això n’hauríem de parlar un altre dia: per què Andorra no existeix per les multinacionals com Sony o Apple?– Que Sony considerés la llengua catalana una llengua estrangera a Espanya em va deixar bocabadat i el tuit on ho explicava es va fer viral, estranyament no vaig rebre cap notificació i me’n vaig adonar quan vaig veure que l’Antonio Baños l’havia retuitat, aleshores vaig entrar al meu tuit i vaig veure que tenia un fotimer d’interaccions.
Entre això i l’extrema dreta orriolista l’algorisme de tuiter em té fregit, i és per aquest motiu que li donaré una oportunitat a aquesta nova xarxa social, que sembla que ha començat xiuxiuejant però pot acabar, i això espero, eixordant.
