Mai vam sentir a la Generació Nocilla un merescut panegíric de la nostra Nutella. No s’hi val pensar, per gamberra i punk en aquella cançó de Siniestro Total Nocilla, ¡qué merendilla! Sort que la Nutella es va reivindicar amb aquell pot que va aparèixer flotant a l’interior de la nau Artemis II durant una emissió en directe. Potser era publicitat. O no. A la majoria ens en trobarien un pot a casa. Sense flotar. Això sí. I potser també ens l’enduríem per anar a la cara oculta de la Lluna o a Mart. Perquè la xocolata no sobra mai, i més en aquests temps, quan cada dia ens hem d’empassar un munt de gripaus en forma de males notícies. Només de pensar en ella el món ja té un altre gust.
El cinisme, els esvorancs o Trump amb la proposta de convertir el president de la FIFA en secretari general de l’ONU, embafen molt més que la xocolata. No és estrany que robin un camió carregat de KitKats de Nestlé, que sempre és millor que un amb míssils, que seria un problema greu. Però quan uns quants ens estan robant el món, la xocolata hi és per salvar-nos. No sobra mai. Quan coneixes algú a qui no li agrada, en desconfies. Penses que no és normal perdre’s un dels grans plaers de la vida, tot i que hi ha qui acostuma a dir que aquests són personals i intransferibles. Hi ha supermercats on la xocolata es ven amb caixes antirobatori com el whisky o les escopinyes. 
Es veu que gran part dels robatoris al sector de l’alimentació tenen a veure amb la xocolata. I els passadissos d’alguns comerços són plens de seguretat. Per a la xocolata i per a nosaltres mateixos. La culpa és de la xocolata, no nostra. Però és improbable que es pugui fer servir aquest argument en un judici, encara que la majoria de batlles donarien la raó a la persona que no se n’ha pogut estar. Coses molt més delirants s’han sentit en un procés. I a sobre, sense xocolata.
 Fa cinc anys es van pagar gairebé 7.000 euros per la primera tauleta de Jungly. L’empresa va deixar de fabricar-la per falta d’acceptació i la seva defunció sobtada va generar una reguera de nostàlgics que van insistir en la seva tornada fins a ser el malson més aterridor per als treballadors de súper des de la crisi del paper de vàter durant la Covid. Aquesta xocolatina s’esgotava tan ràpid que se’n venien unitats a eBay a preu de cocaïna. La ciència sap la quantitat de xocolata que el cos necessita per generar endorfines i ser feliç. Parla de 30 grams, i millor negra, que també disminueix els nivells de colesterol. Perquè la ciència pot parlar d’endorfines, però nosaltres podem parlar de felicitat. “Leche, cacao, avellanas y azúcar... ¡No-ci-lla!"