La meva amiga Núria Comas publicava aquest tuit dimarts passat: “Si fa un temps m’haguessin dit que jo entendria a la primera la frase ‘The Grefg ha fet el rècord de viewers a Twitch ensenyant les skins de bliblibli’ no m’ho hauria cregut. I a la primera tu.” Me’l vaig haver de llegir dos cops i també ho vaig entendre tot, excepte Twitch. Ni idea. Ara ja sé que és la plataforma d’streaming de vídeo propietat d’Amazon.
És a dir que el youtuber resident a Andorra (quin cotxe d’aquells tan llampants deu portar?) no va ensenyar l’skin a YouTube, sinó a Twich? Aquest punt no el tinc del tot clar. Però l’skin, i tant, el Fornite, i tant, i el famós youtuber, també.
Allò que més m’agrada dels youtubers és la cadira que tenen. Com que passen moltes hores davant l’ordinador i la càmera, jugant a la Play o fent vídeos de les seves grans històries, deuen tenir l’esquena delicada i per això tenen aquells magnífics seients en els quals es pot recolzar el cap, les dorsals i, a més, els queden les lumbars de meravella. Em compraré una cadira de Youtuber ja i les meves desastroses cervicals ho agrairan.
The Grefg (què significa en català aquesta paraula?) triomfa com altres joves jugant i parlant des de casa seva. Generalitzo si dic que ells són youtubers o gamers i elles influencers? Ells triomfen amb els jocs de la Play –cotxes, lluita, batalles èpiques i llegendàries com sento sovint– i elles triomfen mostrant vestits, pírcings i fent-se fotos sexis?
Però al món hi ha molts youtubers, especialment des que dura aquest confinament que ens converteix en persones no delinqüents vigilades per les policies i potser malalts asimptomàtics fins la prova de la setmana que ve.
Hi ha els youtubers del canal de la Societat Andorrana de Ciències. Hi podeu trobar, entre moltes altres coses, la taula rodona per celebrar els 50 anys del vot femení a Andorra, per exemple. Hi ha els youtubers del Cehip de l’IEA, protagonistes de totes les càpsules d’història. Hi ha les desenes de youtubers del projecte La cultura no s’atura. Dijous passat, per exemple, Albert Ginestà presentava Un mar de secrets (Límits) a Canillo entre ampolles de llum i acompanyat per la música, i queda al canal YouTube d’Agenda Andorra. Demà passat es podrà anar a la Massana per sentir aquells que parlen sobre Andorra i la II Guerra Mundial o seguir-ho pel mateix canal. No estan tan esverats però podríem dir que tots són homòlegs de The Grefg.
I així fins al mes de març, perquè La cultura no s’atura inclou actes sobre art, literatura, música, cinema, dansa, de tots els àmbits culturals. Desenes i desenes de youtubers en moviment, conversant, creant, relacionant-se, visibilitzant-se. De moment, sense Twitch, però amb molta empenta.