Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Joan Lluís Ayala

Joan-Lluís Ayala

Historiador

 

 

Youtubers i populisme




Entremig de les turbulències sobre el coronavirus el país s’ha vist endinsat en el focus mediàtic d’alguns periodistes i polítics espanyols motivat per l’emigració de youtubers vers el nostre territori. Aquesta situació ha estat aprofitada per etiquetar-nos a través de tòpics mitjançant racions de populisme i mostres d’ignorància. Una manera de fer-se fort davant del petit i així escudar-se dels propis defectes. En tot cas, cal ser prudent i no generalitzar atès que el soroll sovint no és proporcional al volum. Però mentrestant i de manera sincrònica van succeint-se diversos afers al seu voltant que segurament tenen més incidència que la dels youtubers,  si tant apel·len a la moral o l’ètica.
Entre la llista –que pot ser extensiva– em detinc en el cas de les falsificacions de les actes de les notes d’un treball de fi de màster de l’expresidenta de la Comunitat de Madrid. Un engranatge i maquinària de la corruptela politicoadministrativa que transcendeix pel mal que fa i la devaluació per a tots aquells que s’esforcen de manera legal.
Això m’ha fet rememorar l’esforç i experiència per obtenir el títol de màster i la defensa que vaig haver de fer presencialment d’una durada de vint minuts, sense opció de fer-ho telemàticament, i per la qual cosa vaig haver de sufragar-me tot un cap de setmana a la capital espanyola. La temàtica va ser sobre un període de la història contemporània d’Andorra i malgrat fer-ho en una universitat amb la qual tinc lligams vaig copsar del tribunal cert desconeixement d’Andorra malgrat els meus esforços. Una de les apreciacions del veredicte del tribunal va ser per què havia de retrocedir a l’època medieval per explicar un procés contemporani i per què feia al·lusió constant a les dimensions del país. No podia decebre i vaig replicar incidint en els Pareatges, la neutralitat històrica i les dimensions d’un país agrícola fins a la segona meitat del segle XX que ha hagut de subsistir amb dificultats. Que calia contextualitzar aquestes dades, perquè no podia ser comparat amb altres nacions.
Per tot plegat, si això ho copso en un ambient acadèmic la cosa s’enterboleix exponencialment amb molta més força; quan de forma esbiaixada s’esbraona en àmbits pseudoperiodístics i de polítics aventurers de diferents tendències units per una moral selectiva. Perquè resulta cridaner el fet d’al·ludir al nostre país per un segment concret com els youtubers i no pas pels mals endèmics que haurien d’afrontar d’altra manera i que tampoc no esmentin altres personatges més elitistes que resideixen en altres contrades i que són considerats referents.
Però la realitat és que avui dia les notícies s’escampen ràpidament i el dilema rau en com actuar en la vessant institucional quan els missatges venen de membres de representants d’un govern –els socis comunistes del govern espanyol– ja que les possibles repercussions no es poden obviar. Perquè cal tenir present i prendre nota per preveure què passaria si alguns poguessin tenir incidència futura i com podria afectar les relacions de veïnatge. El que és evident és que algunes informacions poden fer pòsit i ajudar a sustentar una llegenda negra quan s’han fet avenços i moltes concessions per estar homologats en el concert internacional. Per aquesta raó i amb la finalitat d’evitar qualsevol possibilitat d’esfondrament potser ja no és suficient fer l’andorrà  i ens caldria ser proactius a través dels diversos mecanismes diplomàtics per anticipar-nos a possibles conseqüències. En tot cas sembla que la situació està continguda ja que els interlocutors principals no avalen aquestes incontinències verbals.
Per la part dels mitjans més sensacionalistes probablement ho podem reorientar ja que, en contra del que pretenien, ens han fet publicitat i també ha suposat la resposta de personatges públics que ens han defensat. D’aquesta manera s’està afavorint la curiositat i potser aconsegueixen esdevenir un pol d’atracció d’inversió estrangera i de pas ens estalviem les campanyes de promoció turística. Perquè ja que amb segons quins sectors no sembla que els ho puguem argumentar des de la vessant històrica, social, de veïnatge o diplomàtica veig amb bon ulls les iniciatives a través de les xarxes socials on hi ha la possibilitat d’aplanar el missatge per fer-los entendre que aquest país va acollir molts dels seus conciutadans per raons diverses, que la major part està formada per classe treballadora i que afavorim l’economia de molts transfronterers.
I si res d’això no és suficient per a segons quin mitjà, els podem recordar quin era el país que sempre els donava la màxima puntuació al festival d’Eurovisió. Potser així entren en raons.

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic