Zhongguo zhizao: fabricat a la Xina
Crec que no serà una sorpresa per a ningú si començo per recordar que, en aquesta segona dècada del segle XXI, és clar que la Xina és el gran centre de fabricació a escala mundial. Ja fa lustres que la fabricació tèxtil de la regió de Nanjing vesteix Europa, i que hem passat d’importar joguets barats en plàstic de Hong Kong als aparells electrònics de les manufactures de Shenzhen, just al nord de la frontera. Avui en dia, la gran majoria de les plaques fotovoltaiques són fabricades a la Xina, com també una quantitat creixent de vehicles amb motor de combustió interna, o elèctric.
Aquesta situació no ens hauria d’estranyar massa. La civilització xinesa coneix i ha desenvolupat els principis bàsics de la fabricació en cadena, podríem dir que pel cap baix des de la dinastia Han (segle II abans de la nostra era fins al segle II). Les mides considerables del país i de la seva població van fer possible i àdhuc desitjable una producció de peces estàndard com ara bols i altres utensilis domèstics ja en aquella època llunyana. Podem notar que, ja en aquella època llunyana, el principal mercat de la seva producció era, precisament, el mateix territori xinès. També és així per una part de la producció actual.
Entre els productes esmentats al principi, tant les plaques fotovoltaiques com els cotxes són adquirits, en la seva gran majoria, a la Xina. Només amb les vendes domèstiques, ja se’n cobreixen els costos de la concepció, i les vendes al mercat internacional es veuen gairebé com un complement d’activitat, i no el seu centre estratègic.
Això té dues conseqüències que ens poden afectar directament, fins i tot aquí en un petit país dels Pirineus. La primera és que les empreses estrangeres que s’han establert en territori xinès per fabricar-hi els seus productes poden acabar veient cada vegada menys al·licients per quedar-s’hi. Va ser el cas de Samsung, que ha vist com la seva part del mercat xinès ha minvat davant de l’aparició de marques pròpies xineses com són Huawei o Xiaomi. Al mateix temps, els costos de fabricació hi han augmentat. La segona conseqüència és que la producció xinesa tindrà tendència a adequar-se cada vegada més a les necessitats i als gustos de la seva clientela.
Cap d’aquests fets ha de ser, forçosament, una mala notícia per a Europa ni per a Andorra. El primer dona peu a un retorn, encara que sigui parcial, de la fabricació industrial al nostre continent, fet que crec que seria positiu tant per al mercat laboral com també per a la recerca aplicada i la innovació. El segon ens permetrà disposar d’una sèrie de productes concebuts d’una manera que, potser, no ens és familiar, però sí que pot resultar ser atraient o útil. Estic pensant en aparells com els de cocció al vapor, invenció pròpiament asiàtica i alhora útil per a una cuina sana.