20 anys de l’Estació Espacial Internacional

Des del novembre del 2000, l’ISS ha estat permanentment ocupada per tripulacions de 19 nacionalitats, fent realitat un vell somni de l’exploració espacial.

A principis dels anys 50 del segle passat, el pare del programa espacial americà, Werner Von Braun, exposava, en les pàgines del setmanari Collier’s, la idea de tenir una estació espacial ocupada pels homes en òrbita al voltant de la Terra. La idea no era original, ja que a principis del segle XX, pioners de l’astronàutica com Tsiolkovsky, Oberth o GoddarxBraun era el d’una estació en forma de roda en rotació, similar al que Kubrick immortalitzaria com l’Estació Espacial V en la seva obra mestra 2001 una odissea de l’espai. Si bé el disseny de Von Braun no va anar mai més enllà de la fase del concepte, la proposta sí que va tenir molt de ressò tant als Estats-Units com a la Unió Soviètica, i en paral·lel a la cursa a la Lluna, es desenvolupava una cursa cap a l’ocupació permanent de l’espai mitjançant una estació espacial.

Així doncs, el 19 d’abril del 1971, l’URSS llançava l’estació Saliut-1, i el 6 de juny la tripulació de 3 cosmonautes del Soyuz-11, després que la Soyuz-10 no pogués arrimar-se a l’estació, esdevenia la primera a habitar en l’espai. Un incendi els obligava a desallotjar al cap de 23 dies i 362 òrbites, i la desgracia va seguir quan durant la tornada, el Soyuz-11 patia una pèrdua crítica de pressió, perdia tot l’aire del seu interior i la tripulació moria asfixiada abans d’arribar a la Terra.

A la Saliut-1 la van seguir diverses altres, fins a la Saliut-7 que va orbitar la Terra fins al 1991. De la seva banda els americans van llançar el 14 de maig del 1973 l’Skylab, reutilitzant part de la tecnologia desenvolupada pel programa Apollo. Molt més ambiciós que el programa rus, l’Skylab va resultar un fracàs rotund en patir diversos danys durant el seu llançament, com ara la pèrdua d’un dels seus panells solars i de l’escut de protecció solar que no va permetre mai poder operar l’estació a ple rendiment. Només 3 tripulacions van habitar l’estació entre el 1973 i el 1974, i el 1979 l’Skylab va precipitar-se cap a la Terra sense control, provocant una pluja de restes sobre l’oceà Índic i l’oest d’Austràlia.

Els russos, forts de l’experiència amb els Saliuts, van fer un pas decisiu amb l’estació MIR el 1986. El seu disseny era innovador, ja que l’assemblatge en òrbita de diversos mòduls, com ara un Lego gegant, permetia augmentar notablement l’espai disponible. Durant 15 anys, la MIR va ser visitada tant pels russos com pels americans i va esdevenir la base de la col·laboració i del disseny modular que faria realitat l’ISS, l’Estació Espacial Internacional, amb l’ajuda dels europeus, els japonesos i els canadencs.

El 28 de novembre del 1998 es llançava des de Baikonur el primer dels mòduls russos, i els mesos següents els transbordadors espacials aportaven els mòduls americans i europeus. El 2 de novembre del 2000, l’ISS estava llesta per acollir els seus primers habitants, i des d’aleshores mai més ha quedat buida, alhora que s’han anat afegint i treien mòduls segons les necessitats. Amb un cost que ronda els 200.000 milions de dòlars, és l’estructura única més cara mai construïda per la humanitat i dona una volta a la Terra cada 93 minuts, molt a pesar dels terraplanistes que segurament no poden explicar com les seves 420 tones poden anar donant tombs a 400 km d’alçada. Els seus gairebé 1.000 m3 han acollit a més de 240 persones de 19 nacionalitats durant aquests 20 anys, tot i que des de la retirada dels transbordadors ha limitat la presència permanent a tripulacions d’entre 3 i 6 persones.

Aquesta mateixa setmana, la nau Dragon d’SpaceX ha permès als EUA tornar a enviar una tripulació de 4 persones a l’ISS, que sumades a les 3 que ja hi eren, podran fer-la funcionar amb més normalitat. Gràcies a l’ISS, la humanitat seguirà explorant, almenys fins al 2030, les possibilitats que l’espai ens presenta, produint nous materials, desenvolupant noves tecnologies, agafant experiència per preparar les futures expedicions cap a Mart i sobretot mantenint viu un vell somni de l’exploració espacial, el d’escapar-se del nostre bressol terrestre per fer vida enmig dels estels.