“Vols participar en la creació del primer bosc urbà?” La invitació és de Manel Prior, que ha engegat la iniciativa. Serà dissabte vinent, al costat de l’edifici de la Bartra, a Encamp. 

Convoca el Col·lectiu de creadors de boscos urbans. Qui sou?
Bé, de moment un col·lectiu molt petitó, jo i uns pocs més que pretenem apropar el bosc al medi urbà. Per què? Perquè a Andorra tenim molt de bosc, però la gent, en realitat, no va al bosc, no el coneix. Ens sumem així a un corrent que funciona des de fa ja molt de temps a tot Europa. 

Ah!
El que fan és crear ambients boscosos enmig de les ciutats. Llocs com París, Frankfurt o Roma. És cert que potser sembla tenir-hi una mica més de sentit, però pensem que aquí també ens calen aquests boscos que enllacin la ciutat amb el bosc que hi ha enfora. 

Pas mala idea. 
Feia temps que em voltava pel cap, que en tenia la il·lusió, i ara en veig el moment. Porto més d’any i mig preparant-ho, no us penseu. 

A l’agost tots veiem que falten arbres a les ciutats. 
Sí, però no estem parlant de jardins ni simplement de plantar arbres a les ciutats, això és tasca dels tècnics i arquitectes municipals. Ja veieu què hi passa, a Escaldes per exemple, per cada arbre que hi ha ens trobem cinc forats buits. Però no parlem d’això, com deia, perquè això són arbres desconnectats entre si. Una altra cosa és  el que jo pretenc fer. 

...?
Un espai de boscúria que sigui accessible des d’una via urbana, és un concepte diferent d’un jardí. Un bosc no té cap manteniment perquè estigui maco.  En tot cas, un cop plantats aquests arbres, en tindrem una mica de cura perquè tirin endavant. Després viuran segons les seves capacitats i necessitats, com succeeix amb els boscos. Si un arbre cau, doncs allà queda i es podreix i serveix d’aliment. Si tenim sort, començarem a tenir alguns tipus de fongs, altres organismes propis dels boscos. 

Amb sort veurem instal·lar-s’hi ocells i venir uns esquirolets?
Guaita, que justament on va aquest bosc n’he tingut una parelleta, que van crear una família. Després van marxar. Així que no serà estrany que vinguin animalons, serà ben natural. 

El lloc triat...
Té les condicions que cobreixen els requeriments: a prop de la ciutat, amb un punt d’aigua i és un espai comunal, on vaig aconseguir els permisos. De fet, ja era un bosc abans, però quan van fer l’edifici que hi ha just al davant van talar més del compte. En aquesta parcel·la no s’haurien d’haver talat els arbres, però es va fer per instal·lar-hi unes cisternes de gas. Un cop posades, ningú no es va ocupar de regenerar l’espai. 

Qui vulgui apuntar-s’hi per dissabte, què ha de tenir en compte?
No cal que sàpigues res sobre jardineria ni res de similar. Està totalment obert a qui vulgui venir. De fet, a mi m’agradaria molt que vinguessin famílies. Jo aportaré vuit o deu arbres i uns arbustos, però si hi ha algú que en té i vulgui portar-los, benvingut. Com si tenen eines, una pala o una aixada, perquè de moment tenim les meves. 

I a cavar.
Vaja, no serà una feinada, que tot l’espai no crec que passi dels cent vint metres. Ja dic, és una activitat familiar i crec que en gaudirem. Es tracta de fer alguna cosa per a la comunitat. 

La idea és que sigui el primer de molts boscos urbans al país?
Absolutament, l’heu encertada. La idea és que com a mínim hi hagi un bosc urbà a cada parròquia. Veuré quan això es pot materialitzar. Si aquest funciona, si arrela, començaré a demanar permisos a les altres parròquies. I si només n’hi ha un, doncs bé també. 

Potser algú altre s’hi anima.
Tant de bo. És idea meva i comparteixo amb alguna altra gent del meu entorn, gent sensibilitzada amb la natura, i hi ha gent tan il·lusionada com jo, o més.  Ara bé, m’estranya que no hi hagi més gent que n’hagi sentit a parlar, perquè en altres llocs es fa des de fa trenta anys. 

Mea culpa.
Però veig que a la gent li va agradant. També n’hi ha d’escèptics, és clar.