Vuitena edició de l’Hibernation, que no està gens malament allà on altres projectes són efímers. Serà el cap de setmana del 22 març. Al Pas, que tan necessitat està enguany d’una mica de saba

Quan s’engega un projecte es vol que duri, però no és tan evident. 
Fàcil no és, evidentment. Hi ha molta inversió, privada, i continua no sent molt rendible. És difícil mantenir-se, que encaixi el cartell, que vingui tota la gent que vols... vas provant idees i no totes quallen. Però s’han d’anar fent proves. Ara, per exemple, tindrem dos escenaris més: dos de dia i dos de nit. 

Això sona a creixement. 
Sí, però és complicat, ja dic. Els catxés dels DJ ara són astronòmics. Un de mitjanet et demana tranquil·lament vint mil euros per una sessió. 

Caram!
Molts DJ ja són una marca i això engloba tota la imatge que porten. No són un artista i prou. A nosaltres ens costa competir, també perquè hi ha molts festivals arreu. Però amb tot i les dificultats, aquí estem. I amb ganes. Sempre havíem dit que l’Hibernation s’havia creat per quedar-se i créixer, perquè la gent se’l faci seu. 

I?
Cada cop ve més gent d’arreu, i sobretot més gent d’Andorra, que ha acabat descobrint que té un festival a casa. Per cert, que hem posat un transport de baixada i això fa molt, pensem. 

Anem al cartell. 
Tenim un total de 54 actuacions, dels quals 17 són DJ nacionals, una xifra que va augmentant. Enguany fem una col·laboració amb una promotora que fa esdeveniments a Barcelona, Offweek. La nit del dissabte auspicien l’escenari principal. Això obre la porta a donar més nom al festival, més visibilitat al món de l’electrònica mundial.  

Doncs bravo per vosaltres. 
Després tenim un escenari fora de la carpa gran, el Polar Stage, amb una estètica renovada: un aspecte més industrial, més extrem. En la zona chill, amb les foodtrucks, es converteix en una mena de poblet berber, un espai càlid i acollidor perquè la gent faci una paradeta i continuar amb el festival... que són moltes hores. 

Què podem destacar del cartell?
Els caps de cartell són Massano, Novah, una noia que està molt de moda, o Hate Models, un DJ francès que punxa hard tecno i ja havia vingut. També tenim una estrena mundial, la de dos DJ que fan un back2back, és a dir, una sessió conjunta, Space 92 i Andrés Campo. Mai havien fet una sessió plegats i debutaran aquí junts, per després repetir-ho en altres escenaris. 

Això sempre és un gran que. 
Molta gent té ganes de veure’ls, perquè els segueix, però mai no han estat junts i tenen uns estils que s’avenen molt bé. 

Dels d’aquí?
Kurt Heisz i John Holt, per exemple. Jo mateix faré una sessió. Com a convidada tenim Victoria Engel, que és una noia que ara mateix és bastant potent. No és un cap de cartell, però sí un talent emergent molt important. 

D’estils?
Passem del house al hard techno o melòdic. Busquem que hi hagi una mica de tot, tant durant el dia com la nit, que hi hagi opcions més contundents i més melòdiques. 

El Pas se l’ha fet seu?
La veritat és que sí, cada cop més. Tothom, perquè anem venent entrades abans de publicar el cartell i això vol dir que la gent ens fa confiança, que hi ha bon ambient, que no hi ha cap problema. Pel que fa al poble, també ho té clar, ens esperen, està establert al calendari. Tenim un públic d’edat mitjana adulta, gent que ve a veure els DJ i a viure l’ambient, molt respectuós. Nosaltres també fem molts esforços perquè no es generi cap molèstia. 

I això que ve genteta. 
Hem estat fent unes xifres de deu i onze mil persones, sí, durant tres dies. Això és moviment per al Pas. Gent que ve, dorm aquí, sopa aquí, consumeix aquí... Al principi potser s’espantaven una mica, però quan ha evolucionat i vist com anava, ens esperen. 

Enguany, amb un Pas incomunicat, els esperaran amb candeletes?
Sí, sí, confiem que no ens afectarà massa i que serà bo per al poble.