Saben què és la dansa Duncan? No pateixin, som molts els que no la coneixíem. Però si tenen curiositat, la Mònica Bou en farà una introducció dissabte vinent, en el marc d’activitats al Roc Blanc


Dansa Duncan...
El nom ja ho avança: la creadora va ser Isadora Duncan, tota una pionera en la dansa contemporània, una innovadora. Ella buscava altres formes de ballar, d’expressar-se amb el cos, fora del ballet clàssic, acadèmic. 

Aleshores?
Va promoure aquesta dansa que interpreta la natura, se’n nodreix. Són moviments que s’originen en el plexe solar sobretot, uns moviments molt orgànics, que no forcen el cos. Hi ha una tècnica, és clar, i la trasllades al punt d’expressió física que vulguis. Això permet que sigui vàlida per practicar-la a totes les edats. 

En contacte amb la terra. 
Ella va ser de les primeres a ballar descalça, buscant aquesta connexió. La influència és l’art grec, les postures que apareixen a la pintura que ens ha arribat. Per això també és que ens vestim amb túniques. 

Entenem.
És una dansa molt subtil i alhora molt poderosa. La força surt de dins. Isadora Duncan va ser una dona molt avançada al seu temps i això es reflecteix perfectament en la seva forma de ballar. Nosaltres mantenim les seves coreografies i tècnica. 

Això del plexe solar?
És d’on surt el moviment, és des d’allà que surt cap als braços i les cames. El teu pit són els teus ulls, és el que et guia. En aquesta dansa sempre hi ha una mirada, una intenció, una història, no és ballar per ballar. Busques expressar emocions i aquestes surten des del pit. 

I la natura, ens deia. 
Sí, els moviments reflecteixen les onades del mar, els moviments de les branques dels arbres... És una dansa molt de moviments circulars, molta ondulació. Per això deia que tampoc porta el cos a l’extrem, no hi ha cap rigidesa dins del moviment. Això sempre de les tècniques, de les coreografies. 

N’hem vist alguna de molt tranquil·la. 
Algunes coreografies són tranquil·les, d’altres més potents. Aquesta subtilitat, aquesta simplicitat, en realitat, és el que més costa, és tot un esforç. 

Sol passar.
Sí, sí. Hi ha coreografies de l’etapa russa que són més potents. D’altres, com la que va crear quan se li van morir els fills és més que trista. 

Vostè...
Ui, ja fa molt temps que m’hi dedico. Hi vaig entrar en contacte a Madrid. Jo soc de Sant Julià de Lòria, sabeu?, però vaig viure molt de temps a Madrid. Ara que he tornat a Andorra vull fer difusió d’aquest estil de dansa. D’aquest i d’altres, com la dansa oriental. 

Va començar per la dansa contemporània, diu. 
Efectivament. Em vaig formar a Londres, i encara estic formant part d’una companyia anglesa, IDDG, al mateix temps que intento transmetre aquesta dansa tan especial i tan poc coneguda.  És la meva passió, m’encanta, i per això la vull difondre. 

Compartir-la, ho entenem. 
M’encanta ensenyar, ho confesso. És una manera d’aprendre, de rebre al mateix temps que dones. 

Al Roc Blanc...
Tothom hi està convidat, ballarins o qui no hagi ballat mai. No importa, tothom connectarà, us ho asseguro.