Expert en com funciona el cicle hormonal, ahir va oferir una xerrada sobre com influeixen les hormones, els hàbits alimentaris, el descans, el moviment i l’estrès en el nostre benestar.

 

Què vol transmetre amb la xerrada?
Dues coses, principalment. Una, que aprendre com funciona el cos des d’un punt de vista hormonal en la dona és un factor clau. Crec que no és una opció, si vols estar en un estat de salut òptim que et doni millor qualitat de vida, entendre què fan les hormones, quines són les que ara són importants, com funcionen, com les podem regular i quins són els canvis que arriben en aquest moment. I, segon, és treure la creença mental molt instaurada en la nostra societat sobre el concepte de l’edat. Cada vegada veig que ens aferrem més a la creença que les molèsties que podem tenir al cap dels anys són causades per l’edat. I ens conformem amb aquest discurs. Hem de capgirar-lo i veure que a la nostra mà tenim moltes coses. Que l’avanç de l’edat no sigui causa de malestars que puc arrossegar a la meva salut, és una cosa que també vull transmetre de forma profunda.

Què li passa al cos durant la menopausa?
Durant la menopausa, les hormones que abans havien funcionat de forma equilibrada perden el control. Jo ho comparo amb una orquestra. L’orquestra són les hormones dins del nostre cos i actuen tocant. Fins ara havien tingut un director, que són els estrògens. I el director deia com aquestes hormones havien de funcionar, com havia de sonar la música. A la menopausa els estrògens es jubilen però la música no para. El que sabem és que hem de posar un director nou i aquí el nou director són els nostres hàbits.

L’estrès és un factor de risc?
Avui dia ja es pot mesurar l’impacte que pot tenir l’estrès cronificat dins del cos. Cada vegada més les persones somatitzem, és a dir, expressem malalties a causa de l’exposició a un estrès contingut, mantingut en el temps. Això és el que erosiona i el que acaba fent mal a les nostres cèl·lules i als nostres òrgans i sistemes. Llavors aquí hi ha eines que podem posar en pràctica, que sabem que ajuden a millorar aquesta percepció de l’estrès, com exercicis de respiració, el contacte amb la natura, la cronobiologia, és a dir, estar alineat amb els ritmes de la llum diària...

En què consisteix el programa Plenitud?
Plenitud és un programa que vam fundar per acompanyar la dona quan comença amb aquests desequilibris. Acompanyar la dona des d’un punt de vista integratiu: analitzant com cada dona té en aquest moment de la seva vida els seus hàbits d’activitat física, de nutrició, com gestiona l’estrès, com és el seu rendiment mental. Som diferents professionals que l’acompanyem de manera coordinada donant-li les eines que necessita en aquest moment.

Hi ha molta gent que fa dejuni sense control. És perillós?
 Sí, hi ha coses més perilloses, però sí. El dejuni sense control s’hauria de tenir més en compte perquè es poden desestabilitzar també funcions del cos, sistema hormonal i altres. Hi ha moltes opcions de fer dejuni i també hi ha molts tipus diferents de persones que, en funció de les seves característiques, haurien d’adaptar al dejuni al que més els convé en aquest moment.

D’altra banda, tenim el mètode de menjar com a recompensa.
Sí, això ho fem molt, és l’alimentació emocional. L’alimentació està present en quasi totes les facetes de la nostra vida, des de temes culturals, socials, familiars... La utilitzem perquè estem contents o perquè estem tristos. No és només els aliments que hi ha, sinó també com jo em relaciono amb el menjar, quin comportament tinc amb el menjar, si l’utilitzo d’una forma sana o d’una forma tòxica, com una addicció fins i tot, o l’utilitzo per recompensar-me. Tot això està molt arrelat, perquè pensa que ens relacionem amb el menjar des que naixem fins que ens morim, tots els dies de la nostra vida. És un gran repte de tots els professionals de la salut ajudar les persones a intentar reeducar o reduir aquesta relació de vegades tòxica que tenim amb el menjar.

Què esperes del públic de la xerrada?
Espero que s’emportin algunes coses que tinc preparades. Que aprenguin, que surtin per la porta amb quatre idees clares i que a partir d’aquí els desperti més ganes de continuar aprofundint i aprenent més sobre tot aquest meravellós món de la salut, de l’alimentació i dels hàbits.