Avui és l'últim dia que es poden veure les obres de Rosa Maria Quera exposades a Cal Paleta. L'aquarel·la és la seva tècnica principal, i fins i tot és professora al Museu Nacional de l’Aquarel·la de Mèxic!


Quan va començar a pintar?
Quan era ben petita. A casa sempre s'havia apreciat molt la cultura i, a més, el meu germà era molt hàbil amb el dibuix, i volia ser com ell. Tenia deu anys més que jo, però no volia ser menys que ell!

Entenc!
A més, a l'escola que anava, a Castelló d’Empúries, que és d'on soc jo, feia pintura, música... I sempre hi vaig estar aficionada. El col·legi era de monges, i no deixaven pintar amb oli perquè no s'embrutés la sala, així que fèiem aquarel·la.

Caram!
Tot i que a casa sí que pintava amb oli, però després vaig tenir un lapse de temps, a la meva joventut, que ho vaig deixar una mica de banda.

I com s’hi va retrobar?
Va ser quan vaig anar a viure a Mèxic. Vaig descobrir que vivia a prop del Museu de l'Aquarel·la i em vaig apuntar a fer classes. A més, finalment vaig acabar sent mestra. 

Com és que li agrada tant l'aquarel·la?
És una tècnica molt maca, molt lleugera i espiritual, també. A més, a Mèxic hi ha molts colors a la naturalesa, i em vaig quedar impactada. Tot són flors! I per això la meva obra té tant de color. 

Quina és la principal diferència amb l'oli?
Doncs que és molt més neta i ràpida, solament has de posar una goteta d'aigua als pigments i posar-te a pintar.   L'oli, en canvi, és més pesat. També el manteniment dels pinzells és més complex...

Ja m'ho imagino.
A més, l'aquarel·la la pots combinar amb altres tècniques. Pots fer moltíssimes varietats, és molt divertit!

I fa un esbós al llenç o tira pel dret?
Sempre faig un esbós. M'agrada pensar què faré i com serà la composició, si vertical, horitzontal, angular. Si l'horitzó va més alt o més baix... Tot el que fa que l'espectador es quedi mirant el quadre.

També ha comentat que hi ha una part espiritual.
Sí, sobretot quan utilitzo una tècnica xinesa que es diu sumi-e, que primer de tot has de fer uns exercicis de relaxament corporal. A més, s'utilitzen uns pinzells una mica més primitius, el mànec dels quals és de bambú i el pèl sol ser de cavall o d'altres animals.

Més rústic, sí!
Els xinesos acostumen a utilitzar paper d'arròs, però jo ho faig amb un de més gruixut. La tècnica té un procediment en concret, i és molt bonica de realitzar, ja que la idea és concentrar-te únicament en les pinzellades.

I amb l'aquarel·la també hi ha un mètode en concret?
Sí, has de pintar, primer de tot, les parts lluminoses. No és com amb l'oli o l'acrílic, que pots corregir després. Primer la llum, si no, la perds! I després és quan has d'anar afegint les parts més fosques, però mai al revés.

Es nota que li agrada molt l'aquarel·la!
M’apassiona! I m'ha encantat que les meves obres hagin estat exposades a Cal Paleta. Espero de tot cor que els andorrans n’hagin gaudit!