Xef valencià i mestre paeller. Té una empresa de càtering al Principat d’elaboració gurmet. El 20 d’agost, protagonitzava l’arrossada popular a la festa major de Santa Coloma i va reunir prop de 600 comensals. 

Abans de tot, quants anys fa que cuina paelles?
Des de l’any 1979, quan participava en els campionats espanyols d’arrossos de la Comunitat Valenciana. Eren concursos organitzats pels pobles, alguns d’ells molt significatius. Vaig guanyar diversos premis que atorgaven aquestes localitats i, d’aquesta forma, vaig anar trobant aquesta vocació per la cuina artesanal. Porto 40 anys de treball culinari, he preparat arrossos per a tot Espanya i també per a altres països. Dec ser una de les persones que més paelles haurà fregat al món sencer! 
 
D’on li ve aquesta passió per l’àmbit culinari i, en especial, per l’arròs?
El gust per la paella ens ve de sèrie als valencians. El 1974, quan tenia 14 anys, acompanyava sempre la meva àvia a l’hora de cuinar els arrossos mentre els meus pares treballaven. Estudiava, i a mesura que em feia més gran, cada cop tenia més clar que em volia dedicar a ser xef. Durant l’estiu, quan no hi havia classe, anava cada dia pels diferents pobles de València per participar en els concursos de paelles! De fet, és una tradició molt arrelada en aquest territori. Estava molt bé, perquè aleshores no hi havia darrere els interessos econòmics que marquen i dictaminen els concursos d’avui dia. 
 
La història continua als Pirineus.
Passats 10 anys dels campionats d’arrossos, em vaig traslladar a Andorra i vaig conèixer la meva dona. Portem gairebé 40 anys casats! Aquí al Principat és on vaig decidir obrir el meu negoci, Abundi Monterde. La meva vida sempre ha estat lligada al món de la cuina.
 
Segons el seu criteri, quin és el pas més important a l’hora de cuinar un arròs perquè quedi perfecte?
Sempre dic que l’ingredient més important és el foc. De fet, són els passos previs a l’elaboració de la paella el que s’ha de vetllar! Fer una bona paella implica seguir una sèrie de condicions. Per aconseguir el millor sofregit, els ingredients que hem de fer servir són bastant relatius. El més significatiu és que l’arròs trigui el seu temps per absorbir  bé els ingredients. Quan afegim el caldo i l’arròs, el que mana en aquell moment és el foc, ja que és el component que marcarà la seva cocció i posterior sabor.
 
Actualment, quin és el plat més sol·licitat en el seu servei?
Estic sorprès perquè els últims dos anys la gent ens demana molt la paella vegana. Hi ha persones a les quals encara els sobta veure una paella només de verdura! La qüestió és que si aboques verdures fresques i aigua mineral, deixaràs anar un caldo que serà el punt que li aportarà sabor a l’arròs. Personalment, crec que està molt bona! El nostre modus operandi és elaborar sempre quatre tipus d’arrossos diferents, per poder satisfer tots els gustos i necessitats dels nostres clients. Fem paelles veganes, sense gluten, sense lactosa i sempre utilitzant productes frescos i de temporada.
 
Quina diria que és la senya d’identitat que caracteritza la seva cuina?
El tret característic del meu servei és la qualitat. Només cuinem les nostres receptes amb la millor carn del mercat, el mateix passa amb el peix. De fet, si he d’anar a un altre establiment per trobar un producte millor, hi vaig. Soc molt selectiu amb els ingredients, però és que d’allà surt l’excel·lència. A més, intento normalment buscar productes de proximitat. M’agrada molt utilitzar l’oli d’oliva, el safrà de la Manxa i qualsevol altre producte fresc que denoti qualitat.
 
L’ingredient més valuós? L’alegria! 
Tinc dos fills, els quals són també xefs i aviat agafaran el control del negoci. Tanmateix, la millor sensació quan assisteixo als esdeveniments que demanen el nostre servei, és quan s’acaben la paella i la gent s’aixeca per abraçar-me i felicitar-me pel bon resultat! És una sensació molt reconfortant. Per a mi, aquest gest ja em recompensa l’esforç.
 
Creu que el menjar processat està substituint el plat típic?
Penso que tot arròs té la seva base en la cuina tradicional. El problema és que des de fa uns anys, la paella ha entrat en els laboratoris com a part del menjar industrial. Ara s’està fent una fusió entre la cuina casolana i el menjar processat.