Avui, dia dedicat al càncer d’ovaris, és bon moment per a la reflexió que, sobre la nutrició de persones que s’enfronten o han passat un tractament, proposa la dietista Noemi Ruiz, del Centre Mèdic AMB

Dia mundial del càncer d’ovaris.  
Sí, i com a nutricionista, he de dir que cada cop estem veient més clar quina és la importància de l’alimentació tant en el context d’un tractament com de la prevenció de malalties. L’alimentació no cura, és clar, però ajuda. Per exemple, un tractament contra un càncer comporta moltes toxicitats i també s’ha de prevenir una desnutrició. 

...? 
Sí, s’ha de garantir que el pacient està fort, per tolerar bé el tractament. A banda d’això, ja quan està acabat, conec molts supervivents que se senten com desemparats. Durant el procés estan molt acompanyats, hi ha tot un equip amb ells, però després sovint no saben com fer. 

Parlàvem de càncer d’ovaris: incideix l’alimentació? 
Bé, tenir una bona alimentació sempre influeix positivament, en qualsevol malaltia, es tracta d’assegurar-nos una bona qualitat de vida, un bon capital. No és una matemàtica exacta. No seria just per a qui ha portat una vida molt saludable i pateix una malaltia. 

És clar.  
En canvi, una mala alimentació sí que té més punts per influir negativament en la salut en general. Diguem-ho així millor. Seguir una alimentació equilibrada, rica en fruites, verdures, llegums, cereals integrals, greixos saludables, que és el model de la dieta mediterrània, ajuda a reduir la inflamació i a mantenir un sistema immunitari fort. 

Sentim a parlar d’inflamació i potser no tenim clar de què es tracta.  
És una qüestió metabòlica. A mi no m’agrada parlar de dieta antiinflamatòria perquè no existeix, és una qüestió de màrqueting. Però sí que hi ha aliments que ens poden inflamar, com els olis vegetals, els ultraprocessats, els sucres... 

Però no parlem de tenir la panxa inflada, oi? Ens confonem. 
És clar, és clar. Es tracta d’una inflamació a nivell sistèmic. És una resposta natural del cos, com un sistema d’alerta que s’activa quan hi ha un problema i, de fet, la inflamació és necessària: pensem en quan ens donem un cop. Però quan l’alarma està activada constantment, per factors com l’estrès o la mala alimentació o el sedentarisme, afavoreix l’aparició de malalties, incloent-hi alguns tipus de càncer. Però no és una única causa, sinó molts factors.  

Com detectem si patim aquesta inflamació? 
Quan tenim una inflamació activada constantment potser ho notem a la digestió, que es fa pesada. O fins i tot amb mals de cap constants. Fins i tot en certes malalties les veiem a la pell o en la falta de son. Són símptomes que alguna cosa està fallant. 

Aleshores? 
Per portar-ho al terreny de la nutrició és important no fer dietes miraculoses, que fan molt de mal; no fem cas de dietes extremes i missatges falsos: una dieta rica en vegetals, cereals integrals, greixos saludables, ajuda a reduir la inflamació, fa que el sistema immunitari estigui fort i si estem patint una malaltia, sobretot si és tan greu com un càncer, és importantíssim. Està provat científicament i se’n fan més estudis. 

Repetim-ho tants cops com calgui.  
Sí, i també voldria insistir en aquest sector de persones que han superat un càncer i es troben amb menys suport, deia, que durant la malaltia. No estan en tractament actiu, però sovint sí que reben un tractament hormonal, i són anys, ja no compten amb la mateixa xarxa de suport i tampoc saben com recuperar el control. 

Se senten desemparats, ens deia.   
No saben què han de menjar, quina activitat física fer, per tenir una vida el més semblant possible a la que tenien abans del diagnòstic. És important fer un acompanyament nutricional personalitzat: no hi ha una forma de fer per a tothom, perquè cadascú ha patit una toxicitat derivada del tractament. 

Deixi’ns acabar amb una qüestió més general: ara hem agafat manies a la llet, al gluten... 
Les modes fan molt de mal. Quan s’elimina un aliment s’ha de fer de manera personalitzada, no perquè sí. Aleshores, per què m’he de treure el gluten si no soc intolerant? O per què substituir la llet de vaca per llets vegetals que, a canvi, porten molts més sucres? Hi ha qui es deixa portar per informacions no contrastades i es poden produir dèficits nutricionals. Cal seny, equilibri i, quan cal, ajut professional.