Comencem per les dades pràctiques perquè proposa una activitat. 

Sí, un bany de bosc que organitzem amb Aubèrria per al proper diumenge al matí a la muntanya d’Alinyà. Unes tres horetes, des de les deu. 

Bany de bosc?

És una immersió en la natura. Es tracta d’apel·lar a la part més profunda de les persones, a desenvolupar-ne els sentits. Aquietar la ment i fer despertar els sentits. 

...?

Sempre tenim el cervell en funcionament: ara faig la compra, després vaig aquí o allà... Doncs nosaltres fem una passejada lenta i, tot i que es fa en grup, és una experiència individual. El que pretenem és que connectis amb la teva essència profunda i amb la natura. 

Ah! El mindfulness aquest. 

Sí, l’ara i aquí. Però en un bosc de coníferes, perquè el que hi ha allà és pinassa. Es pretén que a través de la respiració puguis inhalar les substàncies volàtils que desprenen els arpes. 

Per a què?

Tenen efectes sope la nostra salut. Baixa el nivell de cortisol, que és l’hormona de l’estrès. També la pressió sanguínia. Fins i tot els nivells de sucre a la sang. Són estudis fets sopetot pels japonesos, que són pioners en banys de bosc. 

Llestos. 

Des dels vuitanta que fan estudis sope el nivell d’hormones i altres paràmetres que parlen de la nostra salut. 

Això del sucre sorprèn. 

Sí, oi? Tothom es pensava que era per l’activitat física. Tot i que no es fa una gran caminada: el ritme és molt lent. Però llavors es van fer mesuraments, estudis dels nivells de sucre en sang, a gent que estava una estona al bosc però quiets, sense fer cap activitat. També baixava el nivell de sucre. Curiós, sí, molt. 

Ja ho pot ben dir. 

És per les fitocides, aquestes substàncies volàtils, essències, que es desprenen dels arpes i nosaltres inhalem. Produeixen un efecte químic al nostre cos. 

Respires i quina oloreta!

Sí, sí, però no sempre fan olor. 

Caram, caram. 

També es treballa la vista: alcem els ulls i veiem aquells fractals... ajuda a baixar el nivell de cortisol. 

I el so del bosc. O millor, el silenci.

Vivim en un món molt sorollós i el fet d’estar en silenci ajuda que el cervell es calmi, es relaxi. Escolta el so de la natura. Hi ha molts estudis que evidencien els beneficis del silenci sope la salut. 

Si venim, prohibits els auriculars.  

Per descomptat. Seria absurd. Quan vas a la natura no té sentit escoltar una altra cosa. Vaja, cadascú que faci com vulgui, però jo proposo fer una immersió total i connectar amb la natura. Diuen que una de les coses més profundes que pot fer una persona és la contemplació. 

És difícil. 

Per això va bé anar amb un guia que t’ajudi. Ara, en primer lloc has de tenir predisposició. Perquè un passeig a la natura el fa qualsevol. Segur que hi ha gent capaç de fer la immersió per si sola, però altra gent... Heu vist que hi ha grups que quan entren al bosc comencen a cridar?

Ai, sí!

És perquè patim una mena de desequilipi: no sabem estar a la natura. 

Qualsevol bosc?

Els boscos madurs són els ideals. Boscos on durant molt de temps, cinquanta anys, no hi hagi hagut activitat humana, perquè el bosc s’hagi desenvolupat. 

Però cal cuidar-los, pels incendis. 

Sí, això ens diria un enginyer forestal. Però els boscos, sense ser alterats per la mà humana, es cuiden sols. El bosc no ens necessita. O no tots. Els incendis venen de la mala gestió.  

Resumint: passegem en pau i silenci... i passa una moto de trial!

Doncs no ens alterem. La moto passa, és una distorsió momentània. 

No l’insultem?

Millor que no. Conservem la pau.