“Al grup som tots bastant antireggaeton”

Els hereus. Vigileu, que venen trepitjant fort. A l’Edgar, això de la música li ve de casta, la dels Llauradó, amb pare i tiets sumant molts anys de dedicació. Ell s’ha decantat per la bateria i amb tretze tendres anys i la primera banda, Makuka y los Afronautas, acaben de debutar en un concert a Cervera

Makuka y los Afronautas!
Som el Nico Vega, que és cantant i guitarrista; Nil Corbalan, teclista i que fa de baixista, i jo, que toco la bateria. Ens vam conèixer fent skate, vaig fer una prova per entrar al grup i aquí estem. 

Debut a Cervera.
Després d’un any assajant, vam participar en un concurs, l’Escaldes Sound, i el premi era tocar a Cervera. 

Arribar i moldre. Sort o feina feta?
Home, ens ho havíem preparat molt. Ja farà un anyet que tenim el grup. Era el primer concert i estàvem nerviosos en principi. Després ens vam relaxar i vam començar a fluir. 

Hysteriofunk també van començar més o menys així i mira...
Sí, sí. Bé, abans havíem fet una jam session al Jambo, però tranquil·let. A Cervera ens va anar millor del que pensàvem: havíem de fer una horeta de concert i no sabíem si hi arribaríem. I sí, tota l’hora, sense forçar. 

Fantàstic. 
Vam tocar alguns temes nostres i alguna versió. De Beatles, de Jimmi Hendrix, dels Rolling... 

Piqueu alt. 
Però nosaltres fem un punk rock rar, una mica rar. A poc a poc definirem millor el nostre estil. 

El jovent sou molt ‘líquids’, oi? sense etiquetes ni compromisos. 
Cert. Però jo no soc gaire d’escoltar reggaeton! 

Potser el pare et faria fora de casa...
Sí, sí, segur. Però amb el grup som tots bastant antireggaeton, així que no hi ha perill. 

Qui escriu les cançons?
Les lletres són del Nico, proposa ritmes ell o jo... Anem fent tots plegats. Però penseu que jo estic estudiant a França i només podem assajar els caps de setmana. Però bé, ens hi posem. 

Què estudies?
Tinc tretze anys, estic a Font Romeu perquè volia compaginar el meu esport preferit, l’esquí free style, amb els estudis. Enguany és l’últim de secundària i després, a batxillerat. 

El futur, doncs: música o esport?
Tinc pensat ser professor d’educació física. Ho tinc molt clar. Però també em prepararé per ser monitor d’esquí els caps de setmana. Però per a la música sempre hi haurà temps. 

Per què la bateria?
Quan era ben petit, quatre o cinc anys, quan el pare feia concerts amb Hysteriofunk, sempre em posava a la bateria, a fer el ruc. Després, Marc Mas, que era bateria dels Persefone, que era el meu veí, em va fer unes classes, fins als nou anys o així. I finalment vaig anar a l’Espai de Música Moderna, amb Bobby Verdeguer, que ara toca amb Persefone. M’ha ensenyat molt! He evolucionat molt. 

La bateria i no el baix per desmarcar-te del pare? O perquè no te’l deixava?
No, no, i ara!  Ell també m’ha ensenyat coses. Però el meu instrument és la bateria. El baix, la guitarra, no em van gaire. 

Pare o tiets donen bons consells?
Sí, uf! Per part de mare la família no és musiquera però m’han animat molt. I amb la gent del meu pare, la gent dels seus grups, també m’han ajudat molt. Les classes amb el Bobby les tinc molt gravades. Ens ho passàvem molt bé. 

Us veieu els futurs Hysteriofunk? O els trobeu ‘carrozas’?
A veure, a veure com ens va.

Els joves encara dieu ‘carrozas’?
La veritat és que no, no gaire. 

Està clar qui és una ‘carroza’. Quines són les vostres expectatives, doncs?
Ens ha agradat molt aquesta experiència del concert. Ara estem pendents d’un que farem a Encamp. Continuarem, espero. Evolucionarem.