Tenista de procedència argentina, es va instal·lar al Principat fa un parell d’anys: bon lloc per entrenar, afirma, i per tenir un peu a Europa. A banda, Luciano García Laprebende és un influencer molt seguit

Un tenista que salta al ‘costat fosc’ dels youtubers i companyia. 
El costat fosc, sí, sí, totalment, m’he passat a l’altra banda. Tot i que no tant a la dels youtubers, sinó a la dels influencers, que és diferent. 

Ho barregem tot. 
A mi m’agrada fer una mica de tot, entrevistes per exemple, que és el que estic fent ara, sobretot, per al meu canal. Però segueixo jugant al tennis. 

Des d’Andorra. 
En Argentina jo vaig jugar tota l’etapa júnior, fins als divuit anys. Ara en tinc vint. Sentia que no podia viatjar tan fàcilment, per competir, com estant aquí, a Andorra, i era necessari tant per competir com per dedicar-me a la creació de continguts. 

Segueix en competició. 
Sí, sí. Ara mateix estic en pretemporada, entrenant, posant-me a punt, canviant alguns cops, però al juliol ja reprenem la competició. El meu somni és guanyar algun Grand Slam. 

L’esportista, pensem, s’hi dedica en cos i ànima. Compatible?
Sí, efectivament, entrenem dur. Jo jugo des dels sis anys, i cal posar-hi tot l’empeny físic i mental, i tant que sí. Però de totes maneres sempre hi ha aquest temps per fer altres coses. A mi sempre m’ha agradat dedicar-me a fer vídeos, de fet, vaig començar a estudiar periodisme, comunicació, només que ho feia com a passatemps. Durant el confinament vam tenir tant temps lliure que em vaig posar a fer vídeos. 

Sobre?
Tennis, sobretot al voltant del tennis, i van tenir molta repercussió. Els van compartir figures com Roger Federer! Allí em vaig adonar que m’agradaven les dues coses, així que intento fer-ho compatible. A banda, em funciona bé, he de dir. 

Té molts seguidors. 
He superat el milió, sí. I m’esforço per arribar a estar al top. 

Els motiva. 
Sí, d’entrada eren vídeos sobretot de motivació. En tots els àmbits, no sols per a esportistes. Per exemple, animo la gent que si vol viatjar i no troba amb qui, que vagi sol. Vaig fer un vídeo sobre això i va tenir moltíssim èxit. 

Bon consell. 
Intento motivar en allò que pugui. També vaig començar a produir una sèrie d’entrevistes. Aprofito la sort dels contactes que tinc al món esportiu.  A banda, veig que agraden els vídeos on explico trucs tennístics. 

Quant a la motivació, qui millor que un esportista?
Absolutament. L’esport d’alt rendiment t’ensenya a afrontar les situacions més adverses, en tenim més preparació que altra gent possiblement. Crec que tenim coses per aportar. 

Una forma de vida o una afició?
Sí, sí, una forma de vida, amb el que ingresso per publicitat puc mantenir la meva carrera en el tennis. Tot i que ho faig perquè m’agrada, és la base principal perquè una feina surti bé. 

Hi ha qui pensa que això no és ben bé treballar. Prejudici?
Bé, igual és perquè a vegades no cal fer una gran producció perquè qualsevol cosa es pot acabar fent viral. En realitat, no cal fer tantes voltes al contingut, sinó que tingui la informació precisa i que arribi a qui la rep. 

Un milió de seguidors, i molts de jovenets, una responsabilitat. 
I tant! Ho tinc molt present i és difícil perquè jo també soc jove. Un cop la mare d’un noi em va enviar un missatge dient-me “si us plau, segueix fent aquest tipus de vídeos, perquè el meu fill a mi no em fa cas i a tu sí”. 

Sobre què era?
Alguna cosa referent que si et passa alguna cosa negativa, deixa-ho passar, no t’hi quedis enganxat donant-li voltes al cap, sinó enfoca’t en allò que et pugui ser positiu. 

Puja l’ego?
Sí, t’agrada tenir impacte, però alhora has de saber controlar molt bé què puges, per aquesta responsabilitat de què parlàvem.