L’arqueòloga espanyola i catedràtica de Prehistòria de la Universitat Complutense de Madrid, Almudena Hernando, oferirà avui la darrera conferència del cicle Transversals titulada ‘Posthistòria. Realitat i identitat en l’era d’internet’.

Avui oferirà la conferència ‘Posthistòria. Realitat i identitat en l’era d’Internet’.
Argumentaré que el procés històric del món occidental pot veure’s com un desplegament creixent de la complexitat socioeconòmica i, per tant, de l’individualisme d’aquells que van anar ocupant les posicions especialitzades i de poder. 

Quan va començar l’era d’internet?
Ha sigut un procés gradual que va iniciar-se a finals dels anys 60 en àmbits militars i universitaris, fins que a mitjans dels anys 90 es va generalitzar en el món acadèmic amb el Windows 95, a més de la invenció de Google i la connexió a la xarxa d’ordinadors personals el 1998.

I el segle XXI?
Penso que s’han donat dos successos no previsibles que han facilitat que tot el món occidental fes un reset per adaptar-se a la comunicació virtual: l’atemptat terrorista a les Torres Bessones de Nova York el 2001 i la pandèmia de la Covid el 2020. Personalment, considero el 2020 com “l’any zero” del naixement de la posthistòria.

Internet ha aportat molts beneficis als éssers humans.
Sens dubte! Ens ha permès un accés a la informació i als recursos d’oci i treball pràcticament de manera il·limitada, sense oblidar la comunicació en temps real amb persones de diferents llocs de tot el món.

Com afecta internet en la construcció de la identitat de l’individu? 
La identitat es construeix de manera diferent a la pròpia oralitat o ús de l’escriptura. Amb internet, la persona comença a construir-se mitjançant les representacions de la seva imatge en un món virtual, fet que fa que el nucli de la identitat se situï moltes vegades en l’aparença corporal.

Persones sense filtres?
El que és íntim, que abans es trobava en l’ànima, la ment i el jo, comença a situar-se en aplicacions i xarxes socials, en imatges virtuals de la mateixa persona. Es comença a parlar del concepte extimitat, per substituir el d’intimitat, en el sentit que totes les coses més íntimes es fan públiques.

El mòbil comença a adquirir una funció de pròtesi...
Les persones que depenen d’aparells electrònics tenen dificultats per estar soles, en silenci, fet que disminueix la capacitat d’introspecció i d’empatia de l’individu. També tenen problemes per mantenir una conversació pausada cara a cara amb una altra persona. Sembla que existeix un horror vacui que ens fa estar connectats tota l’estona.

La societat està atomitzada?
Sí, i cada vegada va a més. S’està deixant de saber –i poder– cultivar dinàmiques comunitàries i solidàries, que són imprescindibles per a un desenvolupament saludable de la persona i la societat.

Per què ens fa por mostrar-nos tal com som a les xarxes?
Penso que s’està deixant de saber com fer-ho, perquè mostrar-se tal com és només és possible en ambients de confiança i intimitat, i per això és necessari deixar d’intermediar màquines i apps en les relacions i recuperar la conversació directa de les persones.

Quin futur ens espera si no s’aconsegueix controlar l’ús d’Internet?
Internet ens ofereix molts avantatges, però també ens atomitza i afavoreix cada vegada més la distància emocional amb qui ens volem relacionar. Amb el temps, ens tornem més manipulables, perquè  mitjançant l’ús facilitem dades de comportament que permeten, posteriorment,  amb els famosos algoritmes, que ens dirigeixin i estimulin els desitjos de consumir.

Què proposa?
S’ha de  lluitar per establir polítiques públiques que ajudin a frenar a temps el ritme productiu i la hiperexigència dels resultats. Polítiques que permetin reduir les hores de feina per prioritzar la construcció de vincles i xarxes afectives. Si no lluitem, cal preveure un augment del sofriment emocional i un augment de la desigualtat i la injustícia social.