Dissabte vinent se celebra la segona edició de la Rocanòlich, cursa de muntanya orquestrada en memòria de Marc Pimienta. Docents i alumnes d’FP estan al darrere de l’organització de l’esdeveniment, explica Aitor Alba

Segona edició. 
Sí, tot va néixer arran de la defunció d’en Marc en un accident de bici i els centres educatius, que ens organitzem per departaments, al d’educació física vam pensar retre-li homenatge. Semblava una bona proposta, la cursa de muntanya, perquè ell havia estat molt vinculat als esports de muntanya, havia treballat per a la Federació durant anys, com per a la d’esquí, i feia escalada... 

És clar, semblava natural.  
Però a banda, vam pensar d’encabir-ho al currículum acadèmic i que fossin els mateixos alumnes, en una assignatura d’organització d’esdeveniments, que es posessin mans a l’obra. 

I la primera edició va néixer... 
Va ser com una prova, per veure com anava. Vam veure que tenia bon retorn i a banda, des de la Federació Andorrana de Muntanya ens han donat l’oportunitat de formar part de la Copa. 

Doncs molt rebé.  
Sí,  l’any passat va anar fins i tot millor del que ens esperàvem. No volíem que fos una cursa d’anar per casa, diguem-ne, sinó una de professional, ja que som un centre d’FP, amb alumnes que es dedicaran a aquest sector. Esperàvem tenir un centenar de participants i vam haver de tancar les inscripcions una setmana abans amb 150 perquè no donàvem l’abast. Potser perquè tot era molt recent i vam tenir molt de rebombori. Amb tot, enguany també estem tenint molt bona participació. De moment ens atansem ja a les tres-centes persones. 

Déu n’hi do. I qui hi pot participar?
La idea és obrir-ho el màxim possible. Per això hi ha les dues curses, amb la llarga, de quinze quilòmetres, que no sembla molt però té molt de desnivell i això la converteix en una prova dura i tècnica; i la més curta, de deu quilòmetres, amb sis-cents metres de desnivell, per a gent que estigui en forma i corri habitualment. 

Uf! Servidora no podria. 
Però també hi ha una caminada inclusiva, on es fa l’acte més d’homenatge al Marc. 

Els recorreguts? 
Tots tres tenen sortida i arribada al centre d’FP. La cursa llarga va per Coll de Jou, el de la Gallina, Canòlich i avall. La curta puja fins a la Margineda, Nagol i Sant Julià. La caminada l’apropem al poble de Sant Julià i pel camí del riu.  A la plaça Sant Roc es farà l’acte d’homenatge. Al centre hi haurà també una batucada, perquè la manera de viure d’en Marc era amb alegria. 

Els alumnes com ho porten? 
Són alumnes a partir de setze anys i en un primer moment sí que vam veure molt clara la vinculació amb l’FP d’activitats físiques i de lleure. Però hi ha d’altres branques que també hi tenen un encaix: els d’informàtica s’encarreguen de la web; els auxiliars d’infermeria acompanyen la Creu Roja per oferir els serveis sanitaris...

Tots s’hi impliquen. 
Exactament. Les d’estètica i perruqueria fan massatges de recuperació als corredors quan arriben; els de comunicació poden fer l’acompanyament a persones amb mobilitat reduïda, i els de gestió administrativa porten el tema de màrqueting, de xarxes... 

Treball en equip ‘a tope’.  
Sí, així tots poden treballar en favor de la cursa dins del seu currículum. 

Els deu donar ànims, veure com es materialitzen els coneixements. 
Alguns ja no han tingut el contacte amb en Marc i per tant ja no hi ha aquesta part més emotiva. Però trobo, de totes maneres, que els motiva veure aquesta activitat real, no sols es tracta  de planificar a classe fent castells en l’aire, sinó que és real.

Amb la responsabilitat que comporta. 
És clar, la web que fan ells és la que s’utilitza, així que ja saben que si s’equivoquen marcant el recorregut, algun corredor es perdrà. Això fa que sigui molt vivencial i, per tant, motivador. 

Però els va sortir rodó.  
  Molts, encara que van acabar els estudis, volen repetir.