Han arribat per fer pinya: literalment, a la colla dels Castellers d’Andorra. Tots tres membres de la família: el pare, Leonardo Cuspoca; la mare, Adriana Torres, i la petita de la casa,  Sara Valentina

Colombians als castellers: com van començar? 
Leonardo: Doncs molt senzill, a través d’un company de feina, que m’hi va portar.  Jo vaig arribar a Andorra el juliol del 2022 i un parell de mesos més tard un company m’hi va convidar. Encara estava jo tot sol i, la veritat, no tenia moltes coses a fer fora de la feina. Em va agradar l’ambient als assaigs, gent acollidora, amable, que t’integra... 

S’hi va afegir la família. 
L. Sí, en principi vaig venir jo tot sol. Ja tenia una oferta laboral. Després vam fer el reagrupament quan va ser possible. 

Arriben i el veuen fent castells. 
L.: Sí, sí, de fet el dia que l’Adriana i la Sara van arribar coincidia amb la meva primera presentació amb la colla. Les vaig anar a recollir a l’aeroport i pràcticament només arribar ja cap a la presentació. M’havia compromès amb ells. Va ser la primera vegada que actuava, a la plaça de la Rotonda. 

Devien ‘flipar’? 
Adriana: Allà a Colòmbia no coneixem res de similar, però ell ens n’havia parlat, és clar, ens n’havia enviat fotos. A la petita ja li havia agradat, però veure-ho en viu és impressionant. 

I s’hi van afegir.  
A.: Jo m’ho vaig rumiar, però la Sara s’hi va sumar de seguida. 

Quants anys té la Sara? 
Sara: En tinc vuit.

Això d’enfilar-te, com va? 
S.: Ara com que ja porto bastant de temps ja no em fa por. M’agrada molt. 

Per a la família, estar a la pinya... 
L.: És una activitat per a fer en família i això ens motiva molt. Una activitat diferent de la vida diària. Anem als assaigs, dos cops per setmana, intercanvies experiències amb els companys, fas amics, viatges i pots conèixer diferents llocs de Catalunya, això ha estat un plus. Estar a Tarragona va ser impressionant. 

Catalunya i fora: van estar a Berlín. 
L.: Sí, sí. Tot són experiències molt grates, d’integració. 
A.: Però és veritat que anar a Berlin va ser especial. Qui ens ho havia de dir! Ja venir aquí des de Colòmbia ha estat un gran canvi, així que conèixer l’Alemanya va ser veure una cultura molt diferent. A banda, hi havia colles de molts països, no sols de Catalunya. I la Sara va participar en tots els castells. Ho va aprofitar al màxim. També nosaltres, per descomptat. 

Tothom us preguntarà. 
L.: Al principi, sobretot, s’estranyaven de veure’ns en un grup de cultura catalana venint de tan lluny. Ara ja ens coneixen i ja no tant, i a un altre company, també vingut de Colòmbia, l’hem acabat arrossegant. 

La rebuda a Andorra, castellers a banda? 
L.: Ens hem sentit molt bé sempre, tothom ha estat disposat a estirar la mà, i hi ha aquest plus de ser un país tan segur: nosaltres venim d’un país on el tema de la seguretat no és tan fàcil, diguem-ne. 

Els castellers potser els han redirigit cap a altres tradicions, altres propostes de la cultura del país?
S.: Sí, sí, jo participo també en la cultura d’Ordino, en l’Ossa, les falles... m’agraden els Contrabandistes...

Carai! 
A.: L’any passat va participar en les falles i enguany, en els Contrabandistes, i tornarà a les falles. 

Estar als castellers fa xarxa.  
A.: De fet, jo fins i tot vaig aconseguir feina gràcies a això. Em van ajudar a presentar el currículum a empreses. Als castellers sentim que tenim amics, gent amb qui comptar. 

Amb el català també fan pinya?
L.: L’Andreu, el company de feina que em va portar a la colla, és molt insistent i em va dir: “Jo et parlaré sempre en català i si no entens alguna cosa em preguntes”. Així ho entenem perfectament. Després està la vergonya d’animar-nos a parlar-lo. Però també ens animen i ajuden a fer el pas. Jo crec que de seguida ens hi atrevirem. La Sara ja parla amb fluïdesa.