Ballar en rotllana agafats del dit petit? Oi que sona a un bon pessic de diversió? Només cal atansar-se a l’Ateneu de l’Alt Urgell la tarda de demà i participar en la Festa de la Bretanya que proposen. Amb Joan Codina Vila ensenyant al personal de què van les danses bretones i les ‘fest-noz’

Convidat a la Festa de la Bretanya. 
Soc músic de base, de formació, però amb el pas del temps he anat esdevenint ballarí, ballador, i animo danses i ballades arreu del territori, faig tallers... I em van convidar per divendres, sí. 

Danses bretones. 
Són danses que en el seu territori estan molt vives. La gent que hi viu, que sent seva la cultura, les té molt interioritzades i fàcilment en una festa, sense distinció d’edats ni classes, surten a ballar. A Mallorca també passa. A Catalunya és més excepcional, excepte si balles sardanes amb una colla. 

Ara que ho diu... 
A Mallorca és més espontani, ballen aquestes jotas, boleros, fandangos... A la Bretanya, andro, hanter dro, gavotes. És un territori amb molta riquesa i molta diversitat, a cada cantó hi ha una dansa de més específica. 

És difícil de descriure en paraules, però intentem-ho.  
Pensem en la imatge dels fest-noz  (festa de nit, vol dir), un concepte que han exportat per tot França, un tipus de festa amb danses col·lectives, en cadena o en rotllana. Una característica molt visual, fins i tot un tòpic, és que quan s’agafen de les mans ho fan pels dits petits. Sorprèn, oi? No a totes, però als de fora ens sembla una mica exòtic quan els veiem ballar així. 

Taller d’iniciació a les danses, farà. 
La cultura bretona ens queda una mica llunyana. Ens permetrà fer una descoberta. 

Animi’ns a venir.  
Són danses, com passa amb la tradició, en què el pas base és fàcil, força assequible, i vius  una experiència molt col·lectiva. És una manera de passar-t’ho bé, de gaudir, de conèixer una nova cultura... Ens ressona molt això de la cultura celta, la tenim una mica idealitzada fins i tot, però poques vegades la vivim d’una manera més concreta, vivencial. Aquesta festa penso que serà especial. 

Festa a dojo.  
I sociabilitzar-nos. La funció de les danses tradicionals, aquestes danses del poble, és precisament la de compartir una estona de divertiment. 

Quan servidora era jove es ballaven pasdobles a la festa major. 
Està molt perdut, sí, i és una gran llàstima, perquè és una manera de fer festa absolutament necessària als temps que corren: necessitem experiències col·lectives i intergeneracionals. En aquestes ballades es barreja tothom. 

De manera sana.  
Són espais que, com a societat, és important que els conservem i els potenciem. A Galícia ho tenen més viu, o al País Basc, a Mallorca també. Però a Catalunya cal que els copiem i ho traslladem a les nostres danses. Hi ha tot un grup de gent que ho estem intentant, a casa nostra tot això està una miqueta enterrat. 

Com?
Els divendres, a la plaça del Rei de Barcelona, hi ha una actuació de música en viu on es ballen aquestes danses. Una hora abans hi ha un taller perquè la gent les aprengui. Això per exemple. També festivals com el Berguedà Folk, etcètera. Potencien trobades entre músics, es conviden altres cultures. Veieu? De fet, que l’Ateneu de l’Alt Urgell s’ho plantegi ja va en aquesta línia, recull aquesta feina, penso. 

Aquí tenim la trobada d’acordionistes, per exemple.  
Doncs va en aquesta línia, i en aquest àmbit tradicional també hi ha la música, la improvisació, el cantar, el glossar...   Les jam sessions irlandeses: es troben en un bar i au!, a improvisar temes! Té moltíssims vessants. 

La dansa és salut, que estem un pèl sedentaris. 
Oi tant! Ens posa en acció, fa que la música tingui un altre sentit: tocar perquè la gent  s’aixequi de la cadira és totalment diferent per al músic. La dansa era el gimnàs d’altres èpoques. 

I vostè en tot plegat? 
Jo tinc formació de Conservatori, en música clàssica. Vaig estar a Orleans, que no és Bretanya, però vaig començar a viure aquestes danses, a entendre-les, amb els grups de bretons que hi havia. Com a Barcelona hi ha la casa de Galícia o d’Aragó. M’hi vaig apassionar, en aquestes fest-noz.       

Així que ens farà ballar a tots agafats pel dit petit? 
Per descomptat! Veniu!