Diari digital d'Andorra Bondia
Meritxell Camp, psicòloga clínica.
Meritxell Camp, psicòloga clínica.

“Amb els adolescents fem trampes al solitari”


Escrit per: 
Alba Doral / Foto: Facundo Santana

Els adolescents. Com tractar amb ells. Com abordar en família els canvis en una etapa en què es construeix la identitat. Sovint fa por a les famílies, diu Meritxell Camp, psicòloga clínica. I no deixa de ser curiós, perquè qui ha arribat a l’edat adulta forçosament ha superat aquesta estigmatitzada etapa

En l’adolescència creem la identitat?
Fins a l’adolescència els nens són una mica el reflex de les seves famílies, de les pautes i decisions que prenen els pares. Quan van creixent ja van marcant gustos i preferències. I el cervell adolescent ja està més desenvolupat: hi ha més opinió, criteri... marques d’identitat. 

Es construeix per oposició?
Ho fem en tot. Per adquirir conceptes ho fem per diferenciació d’altres. Aprenem el que és gran en relació amb el que és petit, etcètera. Per construir la identitat miro què volen els altres i què vull jo. Començo a pensar en primera persona. 

Crea problemes. 
No és fàcil d’encaixar. Per això es genera la idea que l’adolescència és problemàtica, que tampoc no és això. 

Tots hi vam passar. Ens n’oblidem?
És una reflexió que faig sovint als pares, que facin un exercici de memòria. Per a nosaltres és factible posar-nos en el lloc de l’adolescent. A vegades demanem a l’adolescent: “posa’t al meu lloc”. I ell no pot! Ell mai no ha estat adult. 

Claríssim. 
No pot perquè ni tan sols el seu cervell s’ha desenvolupat, neurològicament, biològicament, per tant no està preparat per encarar els reptes d’adult. 

Quan parlem de la nostra adolescència, no mentim?  
Vols dir que obviem les coses que no ens van anar bé?

Si recordem ben bé com érem. 
Sí, fem trampes al solitari. Per una qüestió adaptativa, tenim una memòria selectiva: arxivem allò que ens convé. Per això transmetem les nostres etapes anteriors com si fóssim models. 

Això volia dir, vostè ho fa millor. 
Ajudaríem més si recordéssim aquella situació en què no em va anar bé, quan no m’acabava d’agradar o no encaixava... Això ens ha passat a tots. 

Si l’adolescència no es resol bé es poden crear problemes greus?
La no-acceptació meva i de l’entorn, pensar que no soc acceptat, valorat, etcètera, porta a creure que no valc la pena. Si no desencallem el conflicte, s’enquista i es pot crear un trastorn que pot ser greu, sí, un desenvolupament inadequat.
 
Què han de fer els pares?
Bàsicament hi han de ser. I això no vol dir ser invasius, sinó estar allà, facilitar la comunicació, la confiança. Però és clar, a vegades volem la fórmula màgica. 

Que no existeix. 
Menys quan arriba l’adolescència. El camí s’ha d’iniciar quan l’infant és petit, perquè no s’espanti quan hi hagi situacions que no entengui, perquè sàpiga reaccionar. L’hem d’acompanyar, escoltar, però també li hem d’explicar que nosaltres tenim la responsabilitat de marcar-li uns límits. Que no agrada però és la nostra obligació. 

No som col·legues. 
Ens ho podem passar molt bé, fer coses divertides plegats. Però hem de regular el terreny de joc. 

Tots passem per aquest moment de ser un ‘bitxo raro’. 
Sí. Però ho vivim de maneres diferents i ho mostrem de maneres diferents. Com veuen famílies amb més d’un fill: un pot tenir una adolescència plàcida i el germà ser un tsunami constant. S’ha d’atendre la diversitat dins de la família. 

Veiem els joves en erupció i diem “no érem així, estan esgarriats”. 
El desenvolupament de les persones no ha canviat, però sí l’entorn, les circumstàncies, i això ens condiciona. Una situació tan inusitada com la pandèmia ens ha afectat a tots, ens desborda, ressitua els nostres valors, i qui digui que no està faltant a la veritat. Ens estem ressituant com a societat. 

Tots vivint una adolescència, doncs?
Exactament, exactament: ens han canviat les regles del joc, tot allò que donàvem per fet, com als adolescents. 

 

Compartir via

Badbot Fields
If you see these fields, something is wrong.
If you see this field, something is wrong.
If you see this field, something is wrong.
If you see this field, something is wrong.

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte