Vint anys com a lutier. A Agustí Compte l’ofici és una conseqüència lògica del seu amor per la guitarra. Tenir-ne cura, reparar-les, tornar-les a la vida perquè regalin l’oïda amb el seu millor so

L’ofici de lutier, no són molts els que s’hi dediquen.  
No, no, a Andorra només soc jo que es dedica exclusivament a aquesta feina. A la Seu n’hi ha un altre, David González, però es dedica més al que és corda fregada, violí, cello... mentre que jo em centro en la guitarra. 

Això garanteix feina, doncs.  
Sí, però vaja, tampoc no penseu que és gaire voluminosa. Sí que hi ha moltes guitarres, però sovint la gent no és conscient que l’instrument necessita un manteniment. Ha d’estar afinat, ha de ser fàcil de tocar, ha de tenir un bon so. Ara, no és el mateix si la toques un cop al mes que si ho fas cada dia. 

S’han de mimar.  
Un cop passen pel taller, s’adonen que aquell instrument que estava en unes condicions moltes vegades deplorables torna a sonar d’una manera brillant, torna a la vida. La gent ho va deixant, ho va deixant, ho va deixant, i quan m’arriben a mi estan en un estat lamentable. 

També deixem córrer les revisions mèdiques i...
Exactament. Ara bé, també és cert que no estic parlant de tothom, en el cas dels professionals és la seva eina de treball i cal que l’eina estigui a punt de solfa. 

Quines són les pitjors patologies? 
No, no hi ha res pitjor. Però pateixen molts accidents. Com que són instruments portables, sovint reben cops, potser al local on toques la poses en un lloc on pot caure... És el pitjor que els pot passar. Per la resta, el manteniment se centra en la fusta. És un material viu i pateix la sequedat i la humitat. 

A Andorra... 
Pateixen molt a l’hivern, que és tan sec, i a sobre amb les calefaccions, que assequen molt més l’ambient. S’han d’adaptar a la meteorologia,  a la hidrometria del lloc on són. Però vaja, és degut a la naturalesa del material que es fa servir per construir la guitarra. Seria ideal que estiguessin en ambients amb un quaranta o cinquanta per cent d’humitat, però clar...

Què porta algú a fer-se lutier? 
La guitarra, la passió per la guitarra, per la música, per l’instrument en si. És tot un món, una filosofia, una manera d’entendre la vida. La voluntat de convertir un instrument que quasi no sona en un instrument amb so brillant. 

Una filosofia? 
Parlo per mi, naturalment. És tot un conjunt de coses que fan que la guitarra sigui l’amor de la teva vida. T’acompanya sempre i es crea una simbiosi entre tu i l’instrument. És molt maco. 

Si mai li passa res es deu patir. 
Oi tant! A banda, és una cosa que et passarà quasi segur: és molt difícil que no tinguis cap petit accident, que no rebi un cop... Sap molt greu, i com més temps portes amb la guitarra, pitjor, perquè forma part de la teva vida. No diria com un fill, però...

Fa anys que s’hi dedica.  
Fent de lutier exclusivament, quasi vint anys. Però és clar, com a guitarrista has de fer petites coses, petites cures, des de sempre, tota la vida, des que canvies la primera corda. 

Experiència i formació?  
Sempre m’havia agradat fer, però amb pocs coneixements. Vaig poder fer un curs a Granada i això em va donar la possibilitat de conèixer a fons com està construïda la guitarra, l’essència de com està feta, tota la problemàtica que la pot afectar. 

Hauran passat instruments meravellosos per les seves mans.  
Molts, però cadascun dels instruments té una característica diferent i no puc dir si n’hi ha hagut una de molt millor. Quantificant-ho pel preu, potser, diré que guitarres de menys cost poden ser meravelloses i d’altres de més valuoses potser no tenen la mateixa categoria, no són tan bones com el preu representa. És molt personal. 

Com enamorar-se?  
Sí, sí. És un instrument que el tens, que et toca la panxa, quasi forma part del teu cos. Es crea una simbiosi. L’olor, per exemple, crea un vincle. 

Com a músic, per cert, com va? 
Hem fet alguns canvis al grup, Iarakè. Hem canviat la cantant i ara hi ha Fanny Pérez. Aprofitant-ho, estem renovant una part del repertori. De moment l’estem preparant. A la primavera i estiu el presentarem.