El món modern ha fet crear a Aminda Saludes una galeria online, però encara organitza exposicions presencials de tant en tant, i també algunes estades artístiques per curiosos indrets del planeta

Quant fa que és galerista?
Més de 20 anys! Primerament vaig ser directora artística d’una galeria a Andorra la Vella, i anys després en vaig muntar una al Parc de la Mola, que va estar oberta uns cinc anys.

I què va passar?
Finalment la vaig tancar i ho vaig posar tot en línia en una web que es diu Artsy, que és una de les plataformes més serioses que hi ha internacionalment. D’aquesta manera tothom pot veure la galeria des del sofà de casa! 

Més senzill! 
No és el mateix que veure l’obra en persona, està clar, però com a mínim te’n pots fer una idea general, ja sigui de l’explicació del quadre o del preu.

Ara fa poc va estar exposant a Cal Paleta.
Sí, vaig conèixer l’artista Rosa Maria Quera casualment aquest estiu i, parlant parlant, va sorgir aquesta exposició. El lloc m’encanta, perquè és històric, i combinar-lo amb obra contemporània és fantàstic!

Té projectes a part?
El 2025 vaig organitzar, per primera vegada i després de molts anys que em rondava la idea pel cap, una estada artística a Sud-àfrica. A més, teníem un espai diàfan i vam poder fer una exposició de l’Àlex Rispal.

Caram!
D'altra banda, aquest any vaig participar a la fira d’art contemporani de Ciutat del Cap, també per primera vegada, i ho vaig gaudir molt. En aquella ocasió va ser acompanyada d’una artista catalana que es diu Regina Giménez, i va anar molt bé!

Repetirà?
En principi sí, però no sé si ho faria cada any o cada dos, ja que representa molta feina. De fet, m’agradaria participar en les fires amb artistes d’aquí.

Acostuma a treballar amb artistes andorrans?
En general sí, ja des del principi que vaig començar trobava a faltar que moltes de les galeries no representaven els artistes d’aquí, així que vaig decidir fer-ho jo.

Ben pensat.
Però no va ser de cop i volta, sinó que hi havia dues sales a la galeria, i els artistes locals els vaig ubicar en una d’elles que l’anomenava Backstage, i va durar uns 10 anys.

I com va entrar en el món de l’art?
És una història molt llarga! El meu tiet, germà de la meva mare, que és anglesa, va muntar una galeria molt petita a Londres que es deia Taranman. El nom surt de la unió de tres paraules tuaregs que signifiquen “el que complau la vista”, ja que ell havia viatjat i viscut amb el poble tuareg.

Ostres!
I quan vaig obrir la meva pròpia galeria li vaig afegir una “a” al final –Taranmana–, de Aminda. 

I pinta, vostè?
No, jo no pinto res (riu)! Soc bastant eclèctica en la meva manera d’escollir artistes. Barrejo bastant, però tots tenen el seu pes, ja siguin artistes emergents o consolidats.

I tant.
Amb els artistes novells, però, és més complicat, ja que han de tenir molta paciència i fer moltes exposicions abans de precipitar-se. Penso que tenim molts bons artistes al país, però per una raó o una altra cadascú fa el seu camí.

Entenc.
N’hi ha que volen exposar en galeries i d’altres que no. Jo crec que és important fer-ho, ja que així pots construir la teva història; en canvi, si no exposes, penso que es perd una mica.