Quan vas decidir ser maquilladora?
Ja de ben petita sabia que em volia dedicar a això. La meva mare diu que amb tres anys em va enxampar al bany pintant-me els llavis i que vaig sortir amb els llavis perfectes. La meva àvia era molt fan del cinema i sempre vaig voler vincular el maquillatge amb el cinema. Sempre vaig tenir aquesta obsessió. Sabia que marxaria de Huelva per estudiar maquillatge. Volia fer-ho a Madrid però vaig anar a Barcelona dues setmanes de vacances i m’hi vaig quedar dotze anys. Allà vaig estudiar.
 
Amb Madrid són dos ciutats amb moltes produccions.
Madrid i Barcelona eren els llocs més capdavanters. Madrid és la capital on es mou tot, però Barcelona em va enamorar. Vaig estudiar a Stick Art Studio, que és una de les millors acadèmies d’Espanya i algunes de les maquilladores que han guanyat premis Goya darrerament venen d’allà. A Barcelona també vaig fer perruqueria, efectes especials i ara continuo estudiant.
 
Sembla que el maquillatge agafi cada cop més protagonisme al cinema. N’és un exemple ‘El laberinto del fauno’. 
Ui!, aquí m’has tocat la fibra perquè soc molt fan d’aquesta pel·lícula. Ha canviat molt el tema del maquillatge els darrers vint anys, que són els que porto en aquesta professió. Jo quan vaig començar a maquillar, maquillava diferent que ara, perquè les càmeres no tenien la mateixa definició. Abans tothom anava molt maquillat, però això ara ha canviat. Treballes amb textures més fines.
 
Sovint hi ha personatges que tan aviat són joves i vells i que s’han de caracteritzar.
Em va passar amb una pel·lícula del Dalí amb un de jove i un de vell.
 
Per caracterització la d’Eduard Fernández a Marco, que va guanyar el Goya 2025.
Mira, amb l’Eduard Fernández vam coincidir el mes de gener al rodatge al Congrés de Diputats espanyol de la sèrie Anatomía de un instante. Hi havia Álvaro Morte i el director era Alberto Rodríguez. Va ser molt interessant.
 
Aquest és un any amb més projectes de cinema?
Havia tingut uns anys en què havia fet menys cinema i fins i tot ho vaig aturar i m’havia centrat més en televisió i en  publicitat per conciliació familiar. Viure en un país on no tens família amb un nen petit és difícil. Però aquest any vaig començar amb molta energia i em vaig escapar a Madrid un cap de setmana i van tancar el Congrés de Diputats per al rodatge i va ser fantàstic.
 
En aquesta sèrie Álvaro Morte feia d’Adolfo Súarez i el repartiment era de luxe.
Sí. Hi havia el Nacho Díaz i la Yolanda Piña a la feina de caracterització. Brutals els treballs de caracterització i de maquillatge. Morte va ser una passada.
 
Es continua formant?
Sempre ho has de fer. Ara estic en postisseria, faig bigotis, barbes, celles, tot a mida. M’estic especialitzant en perruqueria d’època.
 
Tot això no seria possible sense un bon equip al darrere.
L’equip i el treball conjunt són clau. Ho hem fet a la tele amb els Jocs dels Petits Estats.