“Andorra ens estima d’una manera genuïna”

Un mes. Vint-i-dues ciutats. Tot Europa. Uns quants ‘sold outs’. Resum expeditiu de la gira de Persefone per presentar l’àlbum més recent, ‘Metanoia’

Quina canya!
Portàvem quatre anys sense anar de gira. Pràcticament sense tocar en directe. Podeu comptar que psicològicament afecta, que perds sensacions. I que logísticament ha estat complicat, amb la guerra, el carburant i tot pujant de preu... Però hem tornat vius!

I sencers, després del ‘tute’. 
N’estem habituats. El més complicat potser ha estat que faltessin membres de la banda. Moe [Miguel Espinosa, el teclista i cofundador] no ha pogut venir i Marc Martins, el cantant, tampoc. Per substituir el vocalista hem fitxat Dani Flys, un madrileny de mare americana. Es va passar dos mesos pujant a Andorra per assajar. 

Se’ls devia fer estrany. 
Pots comptar. Ja al primer concert de presentació de Metanoia, a Romania, ens faltava la meitat de la banda. Però no pots entrar en una narrativa derrotista, així que el que vam fer és muntar un espectacle més potent, per compensar. Un nou equip tècnic, més mitjans... Vam demostrar que seguíem endavant. 

Amb tota l’aturada pandèmica...
Encara sort que no acabàvem de treure disc, si no... Però cert que va dificultar el procés de composició i gravació del nou. A nosaltres ens agrada compondre els temes tots junts, al local, i amb les restriccions vam estar molt de temps sense veure’ns, clar. 

Tindrien temps de madurar-lo.
Ni molt menys. De fet, acabàvem de fer les gravacions a l’estudi només tres dies abans d’enviar-lo a Suècia per fer les mescles i el màster. 

So nòrdic. 
Ja Aathma el va produir el suec Jens Bogren. Metanoia surt de l’estudi de David Castillo. Curiós cognom per a un nòrdic, oi? El pare és de Màlaga i la mare, sueca. Crec que ens ha ajudat a arribar al següent nivell sonor. 

Lletres?
Seguim en aquesta línia existencial, explicant les nostres vivències, però no ens centrem en l’anècdota, sinó en la reflexió. Per exemple, sobre el fet que ens anem fent grans. Penseu que vam començar amb a penes divuit anys!

Un cop el disc a la mà, calia mostrar-lo en directe. 
Literalment, necessitàvem una gira. En teníem una de pactada amb la banda alemanya Obscura, una oferta que ens repetien des de fa un lustre. Però en aquells moments la Covid encara estava massa a prop i ens va semblar arriscat. Al final, vam poder sortir aquest setembre. També el disc havia de sortir el 2021, ja estava llest, però...

S’han cruspit tot Europa. 
Més de vint ciutats en un mes. Colònia, Hamburg, Berlín, Praga, Varsòvia, Viena, Zuric, Milà, Barcelona, Madrid, Dublín, Londres, París. I no les dic totes.  Amb uns quants sold outs, a la sala La Nau, a Barcelona, o a Holanda. Allà sempre ho venem tot, en tenim un bon grapat de fans. És un país fetitxe, pràcticament com tocar a casa. I a Itàlia el públic també embogeix, estem supersatisfets.  O a França...

És allò de no ser profeta a casa?  
Al contrari, al contrari. Som conscients que a Andorra se’ns valora molt. Tots ens feu molt de cas, sentim que se’ns estima de manera genuïna. Fins i tot la gent que no és seguidora del nostre estil. 

Li podem retreure que sempre ens degui un concert?
En som conscients. Però volem fer-lo en condicions, en la sala adient. El que de debò ens encantaria és incloure el país en una de les nostres gires.