Ho han tornat a fer. Han tornat a clavar-la –i a fer-nos riure– amb la més recent paròdia, protagonitzada ara per ‘Xavi Espotter’. Coses d’aquest tàndem format per Ivan Lira i Miki Legendario

Hem rigut (un altre cop).
Ja portem temps fent aquests doblatges i com que l’actualitat està bastant moguda a Andorra... Volem que la gent del país gaudeixi també d’aquest tipus d’humor que es practica als països veïns. No ho fem amb mal gust, i sense faltar-li al respecte a ningú. 

Ningú se us ha emprenyat?
De moment no en tenim notícies. Si algú s’hagués molestat, que ens ho faci saber perquè anem amb compte. Però no diem res que no sigui vox populi, coses que estan a l’abast de tothom. En fem sàtira, però no ho fem amb maldat. 

Crítica subtil. 
Però en aquest doblatge, per exemple, el que diem és que al cap de Govern li donem la culpa de tot, fins i tot que no plogui o no nevi. Ara és Xavi Espotter, en un altre moment era Bob Espot, per Bob Esponja... és un joc. 

Dona joc. 
Quan fem humor és perquè ens fa gràcia a nosaltres. No busquem forçar les coses. També esmentem en aquest vídeo Carine Montaner i ella ha fet públic que li agrada com ho fem, que li fa gràcia. Sempre vagi per endavant que no volem faltar el respecte a ningú. Si després no els agrada...

‘Si no quieres caldo...’
Bé, no ben bé, però no creiem que la censura sigui necessària. Arribat el moment, si algú ens digués alguna cosa, ja veuríem, ja veuríem. No ens hi hem trobat encara. 

Gent que dona més joc?
Per exemple, aquest personatge que va amb el Ferrari. Algun cop hi hem fet alguna cosa i prou que sabem que té molta gent en contra, però nosaltres no n’estem a favor ni en contra, simplement volem fer riure. Hi ha gent que té visibilitat, de polítics a companys de la ràdio o la televisió, nosaltres intentem treure el punt d’humor d’on sigui. 

De llaminers?
Ja he dit que Carine Montaner em fa molta gràcia imitar-la i que no ho faig ni bé. És fàcil, només has de forçar aquell accent que té, exagerar-lo. 

Algú altre: el seu cas és molt obvi. 
Mireu, a Andorra Televisió vèiem la Meri Picart i a mi particularment em fa molta gràcia, amb els seus gestos, la manera com enfocava els seus programes... és una persona molt imitable. 

Molts sense interès, oi?
La majoria, goso dir. També, el problema que tenim com a imitadors és que hi ha pocs personatges visibles, i no tenen tanta presència com passa a Espanya per exemple. No surten tan constantment i no tens tants exemples per trobar-los el punt. Com que no els coneixes...

És clar. 
A banda, no és només que tu no els vegis, sinó que potser la meitat de la població potser no saben ni qui són. Si no veuen molt ATV...

Vostè en particular: dedicar-se a l’humor, d’on li ve?
Ja a l’escola imitava els professors, sobretot el de català, i a vegades deien: si us porteu bé, acabarem la classe cinc minuts abans i que el Miki ens faci unes imitacions.

Mai li va caure un clatellot?
No, al contrari, ja dic. I després vaig començar a fer cosetes a la ràdio, a Mallorca, d’on soc. Vaig venir a Andorra i vaig tenir la immensa sort de conèixer Ivan Lira. Som quasi com un matrimoni, portem disset anys fent humor i esperem que en siguin molts més. 

Fàcil, fer humor en un país petit?
És fàcil perquè malauradament som els únics, no hi ha humoristes. Sí que hi ha gent que fa teatre, música... Abans hi havia l’Elsa Patacas, que feia monòlegs, però ho va deixar. La gent té ganes d’humor. A Andorra li aniria molt bé.