La Rambla barcelonina és un d’aquells punts transitats, i a sobre per gent d’arreu. Així que quin millor lloc per exhibir múscul... gastronòmic? Roger Biosca (i Carles Flinch) van oferir-hi un ‘showcooking’

Dissabte passat, a la Rambla barcelonina. 
Igual que aquí dalt fem l’Andorra Taste, allà tenen el Tast de la Rambla, on els restaurants oferim algunes tapes, amb música, activitats per al públic... Estàvem convidats Andorra i Lanzarote, per promocionar una mica la nostra cuina i el nostre Andorra Taste. Hi vam anar en Carles Flinch i jo. 

Aquests anglicismes tan propis d’Andorra Turisme... un ‘showcooking’?
Hi posem un gran taulell, on caben vint-i-cinc persones, i preparem unes quantes receptes. Jo vaig fer una coca de canal: ceba en recapte, amb ceps confitats i una cecina de poltre que faig jo mateix, entre altres ingredients. 

Nyam! 
També vaig fer una deconstrucció del trinxat, fumat. Va anar molt bé. És clar, quan dones una cosa gratis... tot és fantàstic, oi? [riu] 

És cruel, que ens digui això a aquestes hores (a qualsevol hora). 
Oi que sí? A banda, vam estar presentant el manifest per preservar la cuina de muntanya. 

El contacte amb el públic...
Em va fer molta gràcia una senyora que li va preguntar al Carles Flinch, que va fer un tàrtar de vedella bruna d’Andorra, “vostè sap d’on ve això del tàrtar?” i li va explicar que de Suïssa. A mi em van fer preguntes més tècniques. La gent, molt activa i interessada. Vam estar molt a gust. 

Aquest manifest de la cuina de muntanya...
Vam fer un document on els xefs sol·licitem que es preservi la cuina de muntanya, la cuina d’aquells llocs on té  una peculiaritat. Per exemple, ara es farà un congrés a Lanzarote de cuina volcànica, amb particularitats molt significatives, i així hi conviden gent d’Olot. 

Confesso no haver-ho sentit abans, això de la cuina volcànica. 
Doncs sí. Tenen particularitats, com les tenim aquí al Pirineu, amb similituds amb altres llocs muntanyosos d’arreu del món, com la ramaderia, els tipus de verdura que s’hi donen... El que pretenem és evitar que no vingui la globalització  i s’ho carregui tot. 

A Andorra què s’ha de preservar, doncs?
No és que tinguem gaires productes, per això s’ha de tenir cura. Les cols, la ramaderia, la mel, ara fem vi... Però són productes que reflecteixen la nostra forma de vida. 

El visitant s’interessa cada cop més pel menjar propi?
Sí, i tant! A banda, tenim el segell de cuina andorrana que va crear el Govern i que t’obliga a utilitzar productes d’aquí cent per cent. Jo vaig participar en el recull de receptes de cuina del país que es va fer, el corpus de la gastronomia andorrana. 

Ho valoren?
Bé, cada cop més. Vas a un lloc i intentes menjar allò que és propi, perquè si has d’anar sempre als McDonald’s... que jo crec que haurien d’estar prohibits...

Molts hi coincidiríem. I els de casa valorem la cuina pròpia?
Com que ja ho tenim aquí... És com arreu. Ho valora molt el productor, fan tot un esforç per mantenir-ho. Els altres sembla que se sentin més atrets per les coses que venen de fora. Potser volen un mexicà... què sé jo. Aquí s’ha de fer una mica d’esforç personal. 

Individual. 
Si no feu escudella a casa, al final es perdrà. Anem a l’escudellada, que està molt bé, però no la fem a casa. A casa vostra, per exemple, feu escudella?

Miri, a casa, com que venen de Galícia... ‘caldo gallego’. 
Doncs perfecte, veieu? Està bé mantenir el que és propi encara estant fora. Amb més raó ho ha de preservar tot un país, no trobes?

Per això el corpus gastronòmic.   
D’això es tracta. Seria el més important, que a casa tots mantinguem els costums, que no es perdin. Però bé, també hi ha promocions com l’Andorra Taste, que sempre és positiu.