Anna Alcaide: “Amb el mugró tatuat ‘tanques’ la malaltia”

Des de fa sis anys ofereix el tatuatge terapèutic: dibuixa el mugró a les dones que han patit una mastectomia, amb o sense reconstrucció de pit.

Per quins  motius una dona mastectomitzada es ve a tatuar el mugró?
Sobretot perquè comporta tancar un cicle, és la forma de visualitzar que la malaltia ha quedat enrere. Es tornen a sentir com eren abans. Psicològicament és molt reconfortant.

Però també n’hi ha que opten per no reconstruir-se el pit.
Són molt majoritàriament dones de més edat. També n’hi ha que psicològicament són molt fortes i consideren que la malaltia i la cicatriu formen part de la seva vida, que és una etapa més que no volen ocultar. I després hi ha les que ho han passat tan malament amb el tractament que no volen ni sentir a parlar de tatuar-se res.

En queden satisfetes?
Sí, perquè el resultat és molt bo. Es tracta precisament d’això, que quan es mirin al mirall es vegin reconstruïdes, en quedin satisfetes, es vegin dones i es tornin a sentir dones.

Cal una formació especial?
Inicialment, una d’específica en micropigmentació oncològica, i formació continua per anar-te reciclant, perquè la micro evoluciona molt ràpidament i d’un any per l’altre hi ha agulles i pigments nous i millors que el professional ha de conèixer. Però sobretot, has de tenir certa sensibilitat, t’ha d’agradar molt perquè no és només dibuixar un cercle al pit. Va molt més enllà.

Val per a tota la vida, un mugró tatuat?
Una micropigmentació dura de dos a cinc anys. Després s’han d’anar fent retocs perquè arribem fins a la dermis superficial. La pell es va regenerant i va expulsant el pigment, i per això cal anar-lo retocant.

Ho recomana?
Sí, però sempre amb l’autorització de l’oncòleg, perquè necessito estar segura del tipus de cicatriu i de pell amb què em trobaré. No totes les pells es poden tractar. I normalment s’ha d’esperar un temps, que pot oscil·lar entre sis mesos i un any després de la reconstrucció, per practicar una micropigmentació. Abans, la cicatriu està massa tendra.

Sense pròtesi, és viable, tatuar-se el mugró?
I tant. M’he trobat moltíssims casos de pacients que no han volgut passar per la reconstrucció.

Treballa amb coordinació amb l’oncòleg, veig. També amb el cirurgià plàstic?
Hi contacto des del moment que veig que no puc tractar el pit. Però a la primera visita, abans de continuar, demano el consentiment de l’oncòleg.

I amb els psicòlegs, hi ha contacte?
Doncs no. Estem una mica oblidats i penso que podríem treballar d’una forma més coordinada, en equip: infermera, oncòleg, cirurgià, psicòleg, artista micropigmentador... És un procés, i un no sap com t’arriba aquesta persona, des d’un punt de vista psicològic. I ja et dic que venen molt tocades i que s’ha d’anar molt alerta, perquè si això no queda bé, l’enfonses.

N’hi ha que se’n penedeixen quan veuen el resultat?
Mai m’ha passat. Ni amb les celles, que també les perden amb certs tractaments. Al contrari, són tan agraïdes que és molt gratificant.

El tractament, quan s’allarga normalment?
Dues sessions, una al mes, més si s’ha de retocar. I és habitual que calgui.

Cobreix el tractament la CASS?
Una part sí.

Vostè s’ho faria?
Hi passaria sense dubtar-ho.