Indiferència, aplanament emocional, desinterès per l’entorn, tendència a retirar-se davant dels obstacles... Et sona? De ben segur que en alguna ocasió t’has sentit atrapat en un estat emocional que t’absorbeix, que et paralitza i no et deixa anar. La majoria de nosaltres ho hem experimentat. S’apaguen les ganes, l’energia, i fins i tot els sentiments. La desmotivació col·lapsa la ment, desapareixen les il·lusions i causa malestar general. Aquest estadi d’apatia general ens empresona del propi embotiment físic i emocional. 

Així doncs, què entenem per apatia? És un estat anímic o més aviat una actitud davant de la vida? L’apatia s’entén com la falta de sentiment, una pausa de la vida. Recordes l’última vegada que vas deixar de tenir interès per tot? O què et mostraves indiferent? Aquesta letargia esdevé un gran impacte emocional i cognitiu. Arriba a qualsevol racó del nostre ésser: ens desmotiva, ens produeix fatiga, desil·lusió, tristesa... Ens distorsiona la forma de veure i entendre la vida i altera les nostres funcions executives, afecta la nostra atenció i capacitat de retenir informació.

No obstant això, també ens resulta útil perquè ens permet observar-nos millor. Solem pensar que les emocions negatives únicament les podem patir, però recorda que totes les emocions porten un missatge! L’apatia, com una alarma, ens indica que estem al límit i que per tant hem de prendre distància i aprendre a respondre (en lloc de reaccionar automàticament) a les exigències de la vida. És freqüent sentir-la després d’un gran esforç emocional o d’un esgotament nerviós perllongat.Sovint s’alterna amb períodes d’hiperactivitat emocional, complicant la seva detecció o comprensió per part de l’entorn. Tanmateix, el seu origen no és únicament de caràcter orgànic (sistema immune dèbil, falta de son o d’exercici, problemes en les tiroides...) o psicològic (ansietat, distímia, depressió...). L’entorn al qual ens veiem sotmesos exerceix una influència directa en la nostra forma de ser, pensar i actuar. Et trobes immers en una monotonia que et consumeix? Viure o treballar en escenaris poc atractius ens condueix a un estat de frustració, anhedonia o incapacitat per sentir plaer i apatia constant. 

En l’antiguitat l’apatia era un estat ideal, ja que es considerava com la capacitat de deslliurar-se de les emocions i passions intenses actuant així d’una forma racional davant dels successos vitals. Tanmateix, en el budisme l’apatia era un estat buscat per tal d’aconseguir observar els successos sense reacció, prejudici o control. Forma part de l’atenció plena, de la presa de consciència des de la distància.

Així doncs, és beneficiosa? Escoltar-la en lloc d’evitar-la ens permet observar millor els nostres pensaments i emocions des de la distància emocional. A diferència de l’estil de vida accelerat i reactiu determinat per les exigències de la societat, l’apatia ens permet una pausa, ens permet concedir-nos el dret a no actuar. Ens permet qüestionar-nos què no funciona internament i actua com a mecanisme de defensa. 

Tal com va comprovar el Dr. Viktor Frankl en els camps de concentració alemanys durant la II Guerra Mundial, l’absència d’emoció actua com a mecanisme d’autodefensa i supervivència. Doncs els presoners restaven apàtics davant dels estímuls violents i deshumanitzants que rebien consecutivament perdent així la capacitat d’experimentar malestar físic, emocional o cognitiu. Aquest mecanisme de defensa s’activa davant de qualsevol situació adversa: la pèrdua d’un ésser estimat, una ruptura amorosa, el fracàs laboral... Actua com a protector que no hem d’evitar però si vigilar, ja que l’apatia només és útil quan és temporal. Quan obtenim les respostes és important allunyar-nos. La seva cronicitat podria provocar altres alteracions de l’estat anímic tals com la depressió. En tot cas, davant del dubte i desconeixement és important l’ajuda d’un professional de la salut mental. 

Per últim, cal tenir present que reduir i eliminar aquest estat d’apatia comença des de l’interior d’un mateix. Amb els petits canvis que hem d’introduir en la nostra vida per canviar allò que ha deixat de funcionar. Respecte a allò que ens empresona.