Tot va començar amb un simple viatge per conèixer el sistema de producció de la mantega de karité. Però ha acabat ramificant-se en nombroses iniciatives solidàries que encapçala la jove Maria Navarro, antropòloga de formació. 

Doncs som-hi: Burkina Faso. 
Com associació, Coopera Local vam néixer arran d’un viatge que vam fer amb la meva mare. Volem acompanyar les entitats que treballen a Réo, un poble que està no gaire lluny de la capital. Vam començar amb un casal d’estiu. El projecte s’ha mantingut, però a partir del 2021 hem posat en marxa un espai a l’estil AINA. Entre 50 i 100 infants. 

Per què Burkina Faso i què les va empènyer a crear l’ONG?
Vam anar a conèixer el procés de producció de la mantega de karité, que té moltes propietats cosmètiques i alimentàries. El nostre contacte és algú que la comercialitza. Vam estar vivint allà, a Réo, i ens vam adonar de la necessitat que hi havia d’ocupar el temps dels infants durant l’estació de pluges. Entre el juny i l’octubre, que conreen el camp. Coincideix amb les vacances escolars dels nens, que ajuden en la feina, fent coses com espantar les cabres i que no entrin als camps. Però hi ha hores en què estan desocupats i això ens va motivar. 

Però no s’han quedat aquí. 
També ens vam adonar de totes les mancances que hi ha a les escoles. Des de falta de material fins a nens que arriben sense prou aliment i això els afecta la concentració, l’aprenentatge. 

Aleshores...
El 2019 hi vaig tornar. A banda del casal d’estiu, amb els monitors del país, en tornar vam decidir crear amb ells l’Ajaee (Association de Jeunes pour l’Avenir Éducatif dels Enfants) i són ells qui es dediquen a gestionar el projecte des de la localitat. Volem canviar mirades. Ja que treballem amb el continent africà, volem trencar estereotips. 

Com ara?
Les relacions entre el nord i el sud. Per això aquí a Andorra vam posar en marxa el projecte Canviem la mirada, amb l’escola de Canillo i una associació de vídues i orfes a la capital de Burkina Faso. Ja és el segon any que fem aquest intercanvi. Primer amb cartes entre els infants. 

Interessant. 
Enguany també hem portat cap allà material informàtic perquè es puguin fer videotrucades. Hem anat fent, a poc a poc. Som una associació molt petita, molt familiar, sense una gran infraestructura de suport. Ho hem fet tot amb col·laboracions puntuals, amb Mans Unides i el Govern, i amb una campanya de venda de roses sostenibles per Sant Jordi, que és el nostre fort. 

Ens ho apuntem!
Venem roses de paper que fa la meva mare, que és cofundadora de l’associació. A banda, recordem que les roses naturals venen de països com Colòmbia i, a banda de ser poc sostenibles, amb tot el que suposa portar-les en càmeres frigorífiques des de tan lluny, són pagades a preus irrisoris als productors.

Ens ha aixafat la guitarra. No hi havíem pensat!
Amb el que recollim nosaltres també sufraguem projectes com un hort a l’escola de Réo. La idea és que siguin autosuficients. Hi ha molts infants que venen de pobles de lluny, caminen dotze quilòmetres diaris per anar a l’escola, així que difícilment poden tornar a casa a l’hora de dinar. Això si és que a casa en tenen... I l’Estat no dona prou ajudes. 

L’hort ajudarà, diu. 
La idea és aquesta, que conreïn l’hort i el que en surti es consumeixi a la cantina escolar. El projecte es gestiona des d’allà, però nosaltres ajudem: no es tracta de fer la inversió i marxar, sinó que acompanyem, tots som part del projecte, però ells se n’han de sentir part. 

Fàcil d’entendre. 
Tenim un altre projecte encara. En aquest cas, l’ajuda a un centre de costura. Formen noies durant tres anys, una formació professional que acaba reconeguda amb un diploma. L’origen és una dona que va començar al mercat de Réo amb dues aprenentes i ha crescut. 

Bravo per ella. 
Ara té un centenar d’alumnes. I de les que han acabat, algunes l’han imitat.