Confia que aviat desembarcarà a Andorra amb el seu projecte empresarial, però de moment Gisella Gil acaba de passar pel país per presentar-lo en format llibre: ‘Cosmética emocional’.

Si jo estic trista, la pell està trista. 
Exactament: al final la pell actua com a interfaç, és la connexió entre el teu interior i el teu exterior, l’òrgan que més sent, amb milers de receptors d’informació per centímetre quadrat. Fa deu anys, els que porto amb el meu projecte, ja em vaig preguntar –i encara ara– com és que el món de la cosmètica s’ocupa només de la punta de l’iceberg. 

...? 
L’òrgan més sensitiu es tracta sense tenir en compte les emocions. Pell i cervell estan fets del mateix, són quasi el mateix, i per tant sembla incongruent que l’una es tracti sense tenir en compte l’altre. 

Quan ets feliç estàs radiant.  
Com quan estàs enamorat, sí. I quan sents vergonya et poses vermell, i a vegades empal·lideixes i quan tens angoixa sues... Aquestes coses tan quotidianes, no les hem extrapolat a la cura de la pell, i influeixen en una dermatitis, en una rosàcia, en una psoriasi. 

No parlem sols d’arrugues.   
Comencem parlant de com tens la pell d’apagada quan tens un mal dia, com es nota més la flaccidesa. Però tot això dels radicals lliures, totes aquestes coses de què es parla tant, només es refereix a la part física i ens hem d’ocupar d’una capa més profunda, la bioquímica, els neurotransmissors, i fins i tot d’una capa encara més avall, que seria la bioelèctrica. 

Què vol dir? 
Parlem de freqüències, d’energia. La meva proposta, per tant, és que comencem a actuar des de la capa més profunda, per construir les estructures de col·lagen des de l’interior, allargar els telòmers, anar construir tot el polígon des de dins, no sols tapant forats des de la part externa. Treballem des d’una arruga fins a una afecció cutània severa, com una psoriasi o un acne. 

Confiem en cremetes i mascaretes.  
Si tens un vessament d’aigua a la paret perquè ha rebentat una canonada, has de reparar-la, però seguiràs veient la paret lletja. Has de pintar la paret. En el cas de la pell, ens han ensenyat simplement a pintar la paret, a fer una reparació de xapa i pintura. 

Entesos.  
Hem de tractar la part superficial, però a Cosmética emocional t’oferim un pas més, canviem el paradigma: les cremes tal com les tenim enteses són la pintura per a la paret, i si són molt bones, potser toquen una part més endins, però poc més.  Així que si tenim la possibilitat de reparar des de dins, millor, oi? Doncs és la meva proposta. 

...? 
Pots fer moltes coses per la teva pell més enllà de posar-te cremes. L’estil de vida també hi incideix, tot i que no se’n parla gaire perquè no ven, no costa diners. Aplicar una cosmètica ètica i minimalista: menys és més, tant per a tu com per al planeta. Tothom s’omple la boca de cosmètica ecològica, orgànica, els residus anuals derivats de la cosmètica que arriben al medi ambient i contaminen són brutals. 

Molt va a parar a les aigües. 
I ara ja no són tres passos de rutina diària, sinó catorze, per a aquestes skin care que promocionen a les xarxes. Una bajanada des de la meva mirada. Has de fer servir productes molt complets, orgànics i amb principis actius que no sols treballen la capa externa de l’epidermis, sinó que tenen en compte l’energia, treballant amb neurotransmissor com la melatonina. Treballen des de la  part bioelèctrica, profunda, per crear substàncies bioquímiques. 

La indústria no li tindrà gaires simpaties.  
Mira, no m’ho havien preguntat encara i tenia ganes de dir-ho. Està sent un procés molt dur, sé que ja fa deu anys anava per davant de les marques de cosmètica. Pensava que em vindrien a picar a la porta i ara que comencem a fer remor, veig algun tros de llibre agafat per algun post de les empreses de cosmètica tradicional... i ni ens citen.