El trentè aniversari de la fira de formatges artesans –aquest cap de setmana a la Seu– exigia alguna cosa especial, com l’exposició ‘Les cares del formatge’. Amb fotografies de Gemma Pla (Tucutun Fotografia)

‘Les cares del formatge’.
Va ser una idea de Montse Ferrer, que tot i que ja no està a l’organització després de tants anys, hi col·labora. Per aquests trenta anys va pensar que calia un homenatge a aquesta gent de l’univers del formatge que forma part de la fira. Va pensar en una exposició de retrats. No es podien fer tots, que serien centenars, però vam triar-ne trenta. I l’Ajuntament es va sumar de seguida. 

Els representants. 
Efectivament, no hi podia ser tothom, i els que n’hi ha són representants de tot el sector. Des de l’Aragó i el País Basc a França, a banda de tot el Pirineu català. Per això les imatges d’aquests llocs més llunyans, per temps, no les vaig fer jo. Els vam demanar una fotografia i jo les vaig retocar i preparar per imprimir en gran format. 

La resta són seves. 
Sí, dels Pallars, la Cerdanya i l’Alt Urgell. Jo algunes formatgeries les coneixia... com a clienta, però la Montse els coneix des de dins. Gent com els de Mas el Lladré, que porten a la fira des del primer dia. 

Cada foto, una història.
Els vaig anar a veure, amb alguns vaig anar a pasturar amb els animals, vaig estar a l’obrador. En conèixer-los, veure què volien transmetre, etcètera, arribava el moment del retrat. Tècnicament he intentat que fossin ben diferents, amb colors diferents. 

Es veuran al passeig Joan Brudieu. 
El formatge, per descomptat, és l’element central a cada foto. Cada imatge va acompanyada per un text de la Montse Ferrer. 

A la retratista què li han trasmès?
Que és un ofici preciós, que és gent que s’estima amb bogeria el que fa, la natura. M’ha encantat conèixer aquest món, on tots tenen una passió, una devoció total per allò que fan. 

Algú en particular l’ha tocat?
Ostres! Tots. Acompanyar els pastors va ser genial. El de Cuirols, els del Baridà o Meranges, tota aquesta gent que tenen ells els animals, se’n van hores a pasturar. Tenen un vincle amb els animals que no us imagineu. Com el Joan d’Ecofranch, que s’estima les vaques més que a ell mateix. I tot el carinyo que posen en els formatges!

Bravo per ells... i per nosaltres, que ens els mengem.
Els de Mas el Lladré, per exemple, ja deia que porten des de la primera fira. Ara el negoci passa a la següent generació. He conegut tantes històries! I la fira és un referent per a ells. 

A vostè no li passarà com a Montse Ferrer, que no li agrada. Ja és...
Ui, no! Quan m’ho va dir vaig flipar. A mi m’apassiona tot el formatge: de cabra, de vaca, curat, no curat... A casa meva som de formatge, sí, sí. Em fan triar i no puc, no puc. 

Els jurats del concurs ho tenen pelut. 
Sí, sí, sempre ho penso, què difícil!

Tot aquest sector, són fàcils de retratar?
Hi havia qui tenia claríssim quina foto volia. A partir d’aquí començàvem a treballar. D’altres només em demanaven que els digués què havia de fer. La veritat és que s’ho han deixat fer i tots encantats de participar-hi. També proposaven qui més hi havia de sortir, entre ells hi ha molta entesa. Però, és clar, centenars de retrats no podien ser. 

En clau personal: vostè es va instal·lar a Estamariu. Viuen com Déu en aquest poble. 
Fa set anys que hi visc. El meu home és de la Seu i els seus avis, d’Estamariu. Per això hi vam anar a parar. I sí, vivim com Déu, o ves a saber si millor perquè nosaltres tenim menys responsabilitats. 

Qualsevol lloc és el centre del món. 
Jo ja buscava un lloc tranquil, per feina he de viatjar molt, estar amb molta gent, i volia pau i silenci. La natura m’inspira molt. I, a banda, tenim el cowork de cal Parramon, per si volem treballar en companyia. 

La zona és fotogènica. 
Sí. Vaig tenir l’oportunitat de conèixer-la molt, d’amarar-me de paisatge, perquè em van fer un encàrrec del Camina Pirineus. Així que quan algú busca localitzacions, escenaris, sempre que puc els  proposo que vinguin per aquí. Hem fet servir catàlegs de roba, de sabatilles, de tot, amb paisatges de l’Alt Urgell.