El món és dels agosarats. Roser Puigbò es va plantar a Andorra, fitxada com a periodista d’ATV, però es va dir que aquest era el seu moment, que a ella el que la fa bategar és la música i ho va plantar tot per picar a la porta de David Sanz i dir-li “i si ens muntem un duet?”. Dijous, al teatre Comunal d'Andorra la Vella, estrenen EP

Roser Puigbò i David Sanz. O a la inversa. No té cap altre nom el duet?
No, no. És complicat un nom de duet, i d’entrada era com un provem-ho. Em vaig posar en contacte amb en David, l’estiu del 2022 –m’havia dit que havia d’acomplir el meu somni– a través d’un company de la tele, li vaig explicar el meu projecte: m’agrada molt la cançó d’autor, la música d’Amèrica Llatina, i volia fer alguna cosa amb guitarra i veu. 

El seu somni, diu. 
Jo sempre havia fet música, des de ben petita, classes de solfeig, piano, sempre com a afició, no prioritat. En arribar aquí em vaig dir que era el meu moment. Amb ell ens vam anar veient, provant alguns temes... Ell entén molt bé quina música m’agrada i com fer les versions. Tot  just fa un any, el 15 de desembre, vam fer un primer concert a La Fada Ignorant. 

Ha quallat.  
Hem anat fent concerts, i finalment vaig proposar de fer la nostra música. Una mica estressant, us diré, en uns mesos. Jo vaig deixar la feina a RTVA per dedicar-m’hi més. Ja saps que com a periodista, el temps lliure...  i ara estic al Museu Carmen Thyssen. Tot el que té a veure amb la cultura m’apassiona. 

Primeres composicions, EP i estrena. 
Dijous. Molt il·lusionada. I espero que en farem més i fins i tot que ho podrem portar a baix, a Catalunya: jo soc de Matadepera. La meva pròpia música i amb algú com en David, que sap molt de música, té molta trajectòria, és professional! La música, sabeu?, és com les matemàtiques en alguns aspectes, té coses molt difícils. Jo poso la part més emocional i ell és qui l’estructura, fa que la composició tingui un sentit, les dinàmiques, les formes que necessita... Està tot molt pensat. Jo li dono unes melodies i ell n’ha creat una composició brutal. 

Hem d’agrair-li que s’obrís a escoltar algú així, en fred, la receptivitat.  
Oi que sí?! En principi jo patia una mica, perquè som dues generacions diferents (jo tinc 27 anys) i ell fa molts anys que s’hi dedica professionalment. Que vingui algú i et digui “vull fer el meu primer projecte musical” i et rebi... En principi confesso que vaig flipar. 

L’EP. 
No us imagineu la feinada que suposa treure un EP de quatre temes. I els diners! Gràcies a una subvenció del ministeri de Cultura. Després el vam gravar a l’estudi de Marc Mas, Ivolution. Per a mi, tota una experiència. La nostra idea era posar en valor la cançó tradicional, i fer-ho a través de poemes d’autors d’Andorra. 

L’EP es diu ‘Veu silent’. 
Les lletres són d’Esther Fenoll, la Marta Deu i l’Arnau Orobitg. A part, una cançó tradicional catalana, El teu amor, estrenada el 1922, amb música de Josep Ribas i lletra de Miquel Poal i Aregall. Nosaltres en fem la nostra versió personal. Pel que fa al títol, recull la primera i última paraula del poema d’Orobitg. El vam estrenar al lliurament dels Premis Ramon Llull. 

Els autors... 
Hi van estar encantats, des del primer moment, oi tant! També hi ha hagut el procés de col·laborar amb ells. Jo no els coneixia, i compartir què és per a ells el poema. Llegint-los, durant l’estiu, a mi ja m’apareixia de manera natural una melodia. Mireu, en el fons és com quan locutes una notícia, que  tires una mica amunt o avall. 

En David ho va arrodonir.  
A partir de les melodies va crear tota la composició. Amb parts intermèdies, amb guitarra sola. Equacions d’amor és d’Esther Fenoll i El silenci, de Marta Deu. 

Venir de fora i iniciar aquí carrera musical: més fàcil que fora? 
Soc una persona propera, m’agrada conèixer gent, parlar-hi, i aquí trobo que tot és més senzill: pots anar a un lloc, picar a una porta i dir: “Hola, soc la Roser i tinc aquest projecte”. 

Als músics se us pot desitjar sort?
Oi tant! Ara, sort i molt de treball, has de lluitar, que ningú no ve a buscar-te. Jo confesso que soc tossuda, molt tossuda i fins i tot pesada!