Audrey Weiss: “Els andorrans no són els únics a qui els costa escriure en francès”

Per primera vegada Andorra acull tres assistentes de llengua francesa a les escoles andorranes de secundària d’Ordino, Santa Coloma i Encamp. Audrey Weiss, originària d’Estrasburg, ens explica com ha començat el curs

D’Estrasburg a Andorra per impartir classes de francès.
Sí! A través de l’organisme francès d’educació internacional vaig postular per viure l’experiència d’ensenyar la llengua francesa a un país estranger. I aquest curs he començat a l’escola andorrana de segona ensenyança d’Ordino.

Per què va escollir Andorra?
Em cridava l’atenció viure entre muntanyes, la zona del Pirineu i, sobretot, el fet que sigui un país que es troba entre Espanya i França.

Com ha sigut l’inici de curs?
Els estudiants són molt tranquils i m’ha sorprès molt que sàpiguen parlar tan bé el francès, però la gramàtica... els  costa molt.

Com és això?
Tinc entès que l’escriptura del francès la comencen a tocar bastant tard a l’escola andorrana, i això podria ser un dels motius del baix nivell gramatical que tenen. Però els alumnes andorrans no són els únics a qui els costa escriure bé el francès, als mateixos francesos també ens costa. Però penso que el motiu principal de per què els andorrans fan tantes faltes és per culpa de les noves tecnologies. 

Però els pobres s’hi esforcen, oi?
Oi tant! Tot i que veig que molts encara no se senten còmodes a l’hora de parlar en francès. Per això intento construir una relació de confiança amb ells perquè se sentin confiats de parlar-lo sense por. Jo no estic aquí per jutjar-los, estic aquí per ajudar-los a fer que parlin en francès.

A quins cursos dona suport?
Assisteixo i dono suport a les classes dels professors que imparteixen l’assignatura de llengua i literatura francesa, participo en l’aula de reforç per a aquells alumnes que venen d’altres sistemes educatius i els dimecres faig uns tallers de conversació d’una hora amb alumnes d’entre 15 i 16 anys. Ara mateix hi ha sis alumnes de tercer i un parell de quart.

Com se sent a Andorra?
M’encanta el país! Sobretot m’agrada escoltar com la gent parla diferents llengües. Es nota que Andorra té una riquesa multicultural. 

Ja ha començat a aprendre català?
Encara no, però sé dir i entenc algunes paraules. Ara mateix estic  en espera de començar uns cursos de català, perquè considero que és important aprendre la llengua del país per poder integrar-me i entendre el que diu la gent, tot i que he vist que moltes persones saben francès i castellà.

Què es necessita per poder ser assistent en llengua estrangera?
Bé, el meu recorregut és una mica atípic. He estudiat Dret a Estrasburg i després vaig decidir passar un concurs a França per treballar com a professora per a escoles de primària. Ho vaig aconseguir i això em va permetre exercir en el món de l’educació durant tres anys. Així que penso que l’experiència en l’àmbit de l’ensenyament ha estat un dels punts importants per poder participar en el programa d’assistents en llengua francesa d’enguany.

Del dret a l’educació, són dominis bastant diferents. Per què aquest canvi?
M’agraden ambdues coses. D’una banda, el dret és molt important per a mi, és el domini que m’ha forjat. Ara bé, per a mi no era suficient dedicar-me al món jurídic. 

Hi havia una part de vostè que estava incompleta...
Sí, i era el món de l’ensenyança. M’agrada estar en contacte amb els estudiants i treballar a les escoles, perquè em permet estar en contacte amb la realitat del moment, veure els joves i escoltar el que tenen a dir. Ells són la nova generació, la pròxima generació, i és essencial ajudar-los a créixer.

Recomanaria l’experiència en la qual s’ha embarcat?
Sens dubte! A més, penso que és una sort poder viure a l’estranger siguis jove o gran. Viure i treballar a l’estranger et permet entrar en contacte amb diferents cultures, obrir la teva ment, i et permet veure com són les coses fora del teu país.