Ben segur que freqüentment saps com resoldre els teus conflictes o assolir els teus propòsits, però constantment et poses traves que t’impedeixen executar-los. D’on esdevé aquesta dificultat? Creus que l’enemic ets tu mateix? Parlem d’autoboicot quan el boicot prové del nostre interior.
Essencialment, aquest boicot s’observa en el nostre diàleg intern sigui amb pensaments negatius o distorsionats com per exemple: “no podré fer-ho” o “em rebutjaran”; o bé, amb excuses o recompenses que ens eviten l’esforç immediat (“demà començo”, “em mereixo un descans”...). Malauradament, la no-consecució de fites personals ens fa sentir malament amb nosaltres mateixos afectant així la nostra autoestima i, per tant, generant un conflicte intern. Una baixa autoestima dificultarà la consecució de noves fites i, en conseqüència, es retroalimenta el pensament negatiu i distorsionat sobre el nostre autoconcepte. Ens fa caure en un estat d’indefensió constant.
Pot resultar paradoxal pensar que ens puguem autosabotejar d’aquesta manera quan, contràriament, l’ésser humà anhela el seu benestar personal. No obstant això,  encara que l’autoboicot ens perjudiqui, hem de veure-ho com una acció adaptativa del nostre inconscient per tal de protegir-nos o evitar el malestar: pot esdevenir per la por al canvi o per la por a quelcom desconegut. La nostra ment tendeix a buscar seguretat, i per tant prefereix tot allò que li resulta familiar. Tanmateix, mantenir-se en la zona de confort pot suposar l’acceptació de conductes inadequades o perjudicials a llarg termini tant per a nosaltres com per a l’entorn que ens rodeja. Recorda que tenir certa seguretat vital és necessària per al propi benestar, però estar eternament en aquesta zona de confort és limitant. Així doncs, creus que realment l’autoboicot actua com a protecció o tan sols oculta la teva por a l’exposició, al fracàs i al canvi?
En el nostre cervell existeix la dualitat: racional vers emocional. Mentre la part racional posa en funcionament totes les nostres funcions executives per tal de prendre les millors decisions i actuar en conseqüència, la part emocional o límbica cerca el reforç immediat i es deixa endur pels impulsos actuant així a curt termini. Per un funcionament ideal, és important que la part racional guiï i controli la part impulsiva obtenint així un bon autocontrol. Així doncs, el nostre autosabotejador intern normalment es guia pels nostres instints primitius, buscant la satisfacció a curt termini ignorant la part més racional. Com a víctimes del nostre sistema límbic, acabem caient en la temptació de buscar gratificació immediata i ens enutgem per no ser disciplinats, constants... Ens manca la força de voluntat, la consecució i el mantenim d’hàbits saludables o l’autodisciplina. Quan l’autosabotejador pren el control tendim a procrastinar. 
D’altra banda, més enllà de la manca de control d’impulsos, l’autoboicot també esdevé per l’excés de protecció. La por al canvi, al fracàs o a l’èxit ens bloqueja avançar. Doncs, quan la por deixa de ser adaptativa i es torna sobreprotectora ens pot ofegar. Acostumem a caure en la trampa dels pensaments negatius i creences limitants que, juntament amb la baixa autoestima i les pors, ens acaben bloquejant i dificultant la presa de decisions per tal d’avançar en els nostres èxits personals. Les creences limitants acostumen a ser la base de les conductes d’autosabotatge perquè es produeix una associació que ens impedeix avançar. Per exemple, si la meva creença és que “la soledat condueix al fracàs personal” segurament que em sabotejaré per mantenir relacions poc saludables, però que em garanteixin no estar sol.
Com podem deixar d’autoboicotejar-nos? Per una banda, resulta important definir el perquè necessitem assolir reptes o millorar els nostres hàbits. Doncs, cal definir-los per tal d’adaptar-los a les nostres necessitats i resistir així aquelles temptacions que no ens deixen avançar. D’altra banda, és crucial prendre consciència i analitzar el nostre diàleg interior. Parar atenció a com ens parlem per detectar aquelles creences irracionals o limitants que ens sabotegen.