Quasi com un petit somni acomplert, el grup Aliena acaba de passar per un concurs de TV3. El bateria, Ayrton Medeiros, n’és la pota andorrana

Segons al concurs ‘Cover’. Molt bé.
Mira, teníem una cançó ja feta, una versió del tema Déjame escapar, de Nil Moliner, i algú ens va avisar que hi havia el concurs Cover de TV3 en marxa.

Arribar i moldre?
No teníem cap expectativa d’entrada, la veritat, però ens van triar entre els 25 finalistes i va ser una sorpresa. Després vam ser els finalistes de versions de Nil Moliner.

Però un moment, comencem pel principi: qui sou, Aliena?
Jo soc l’únic d’Andorra, la resta d’integrants (Àngel Bellera, Martí Mir, Dani Madrid i Marc Etxaniz) són de la Seu d’Urgell. Ens vam conèixer perquè anàvem a la mateixa escola, la Relative Music, i necessitaven un bateria a la banda.  D’això fa cinc anys.

Doncs ja fa un temps.
Ells ja havien tocat abans, en festes majors per pobles de l’Alt Urgell i la Seu, però volien fer alguna cosa més seriosa, amb temes propis. Com coincidíem en els gustos musicals vaig dir que sí.

Quins gustos?
Bé, en realitat ens agrada molt el metal i el punk, però és cert que per a cantar en castellà era difícil. Per això vam optar  pel pop-punk.

Què et va dur cap a la música?
Sempre m’ha agradat, és clar, però quan era petit, al meu germà gran li van regalar una  guitarra. Com que no em deixava tocar-la, vaig començar a tocar amb uns pals pertot arreu i els pares em van comprar una bateria. M’hi vaig enamorar i fa onze anys que la toco.

Tornem a Aliena. Ja abans del concurs anàveu pel bon camí.
Sí, teníem algunes cançons pròpies fetes i les vam presentar a qui és avui el nostre mànager, de Music Bus, que ens va dir que si portàvem una maqueta amb vint cançons miraria què podia fer.

Fantàstic, oi?
Sí, perquè vam treure ja a l’abril un àlbum, Hasta el amanecer. Però seguim fent versions perquè com que no som un grup gaire conegut, quan fem un concert així la gent pot cantar també.

Entre les versions, aquesta de Nil Moliner.
Sí, en realitat feia ja un any que la teníem feta. Mira, vam aprofitar l’oportunitat per fer-nos conèixer.

Cantar en castellà és definitiu o pot variar?
Bé, nosaltres volíem fer temes en anglès, però vam decidir que no en teníem prou coneixement. Vam optar pel castellà perquè ens ampliava una mica l’objectiu, les probabilitats de fer-nos coneguts era una mica més àmplia.

I després de passar per TV3?
Gràcies al concurs molta gent ens ha començat a seguir. No crec que arribem a cantar en català sempre, però sí que ens plantegem que alguns temes en farem. No és res a què diem un no definitiu.

Ha estat un impuls?
És clar. De ser un grup a qui seguien els familiars hem passat a tenir més d’un miler de seguidors a les xarxes. Dona empenta i motivació. Tot plegat ha estat un gran canvi per a nosaltres. Estem més a prop de viure de la música.

De directes, quines previsions hi ha?
El dia 19 tocarem a La Nau, a Barcelona. És la primera vegada que ens demanen tocar, sempre ens havíem ofert.  Encara que seguirem fent-ho.

I per  Andorra?
Havíem passat pel Jambo i tocat a Encamp, però ara no hi ha res previst.