Kökosnøt
Prat de la Creu, 29, Andorra la Vella
Espai: elegant amb tocs creatius
Servei: professional i entès
Carta de Vins: la carta és el Pablo, i és brutal
L’imprescindible: les navalles i els bolets
Preu: 60 €
Bola extra: el nom vol dir coco en noruec
La gastronomia és moltes coses, però un dels conceptes que la fan evolucionar, que la fan diferent i que ens hi manté enganxats, és la creativitat. La capacitat per sorprendre, inventar noves propostes, crear sensacions i generar experiències úniques. La Vicky i el Pablo tenen aquest mantra gravat a foc i l’apliquen a Kökosnøt, ella amb un ordre metòdic provinent de la seva ascendència alemanya, i ell amb l’espontaneïtat llatina d’un argentí venerador de Maradona. La combinació funciona i el restaurant, en només cinc anys, és una de les poques recomanacions andorranes a la Guia Michelin. La seva proposta busca trencar motllos amb la Vicky als fogons, una xef feta a ella mateixa amb una formació basada en la curiositat d’entrar a la cuina, observar i provar, i la cultura gastronòmica que dona visitar grans restaurants de tot el món. El resultat és una carta amb plats clàssics per als menys aventurers i propostes que s’apropen a una bogeria creativa. Les navalles a baixa temperatura i brasa, amb curri verd, terra de festuc, crema de coco i mostassa de wasabi són una obra d’art, i la textura de bolets i gelat de tòfona és com menjar-se un tros de muntanya. Sensacions intenses que també apareixen tastant les cloïsses amb el seu pil-pil i piparres i l’ànec en tres serveis. Cuina que no deixa indiferent i que, a la sala, hi suma un valor afegit. Aquí el Pablo és l’amo, i també del celler, que ell anomena la Twilight Zone. Les seves explicacions i propostes de vins són fantàstiques i serveixen per assolir l’objectiu de Kökosnøt, un servei on menjar i beure és igualment important per crear una experiència gastronòmica rodona, que s’apropi a una descoberta. Una proposta arriscada, ja que no tothom valora igual que li trenquin els esquemes, però una cuina creativa que cal posar en valor i que permet, com diu el Pablo, que la gastronomia no tingui un final.

