Ivan Garcia va estudiar gastronomia al Basque Culinary Center de Sant Sebastià. A Andorra, va pensar, amb Josep Garcia, que era un país molt consumidor de cervesa però no se’n produïa. Es van posar mans a l’opa i després de cinc anys d’esforços, Andbeer comença a repe reconeixements internacionals

Segon premi en poques setmanes. 

El Frankfurt Festival ens ha atorgat la plata a la nostra cervesa Rossa, la primera que vam fer i la més popular. Però encara no en sabem gaire cosa més.   Aquests són dos reconeixements europeus i a l’octupe, que hi ha el Mundial, diguem-ne, ens hi presentarem. 

No cal ser alemany per fer cervesa.

No, no. Per a nosaltres són importants els premis: per la satisfacció nostra però també per mostrar al món que a Andorra es fa cervesa, i bona! 

El secret està en l’aigua, dieu. 

Sí, sí, és un ingredient molt important, i l’aigua d’Andorra és de molt bona qualitat.  

Quines qualitats té?

Són aigües que no estan excessivament tractades, amb una quantitat de ferro una mica elevat, sí, però tota la resta de minerals tenen uns valors aptes  per fer cervesa. Amb aigua de Barcelona o Madrid, ostres!, seria molt complicat. 

A Barcelona hi ha zones que aix! 

Sí, sí. Són aigües molt tractades, amb molt de clor i un toc salat. 

Algun altre secretet deuen tenir. 

Bé, sopetot saber fer la cervesa. Tenim un equip molt bo i es fa amb carinyo. El llúpol, el llevat, la malta, també són de màxima qualitat, és clar. 

Ve la caloreta i és un acte reflex: estiu igual a cervesa.  

Aquí a Andorra tenim dos estius: hivern i estiu, dues temporades en què la cervesa es consumeix de manera molt intensa. Tenim turistes i públic nacional, això ens fa treballar molt. 

Som més de vi o hi ha moments?

Exactament això: hi ha el moment perfecte per al vi i el moment de cervesa. Aquí nosaltres fem l’aperitiu amb cervesa i després una copeta de vi.

Al web donen idees per maridar. 

Ens agrada dir que és una cervesa gastronòmica. Amb la rossa, l’estàndard, és idea per a pasta, pizza, amanides, per a coses sense gustos molt forts. L’amber, vermella, és ideal per a carns, peixos... plats més potents, com guisos. O sopes.

Es fa la boca aigua.  

La que és més amarga, amb intensitat del llúpol més elevada, és ideal per a l’aperitiu, amb aquell toc com el del vermut. I la de blat és per beure a totes hores, molt suau, molt gustosa. 

I parlant de maridatges: amb altres productes artesans del país?  

Estem fent proves amb la mel del país i amb la xocolata. Hi estem treballant per fer diferents cerveses. Són dos productes que hi van molt bé. 

Si no fos per l’alcohol, li ‘colaríem’ al metge quan mana beure més aigua.  

Bé, home, totes les nostres estan pensades perquè la gent en pugui prendre. La rossa té quatre graus: és molt lleugera. La de blat, 5,5 i les altres dues tenen 6,3. 

Les reaccions en  tastar-les? 

Hi ha gent que demana per mesclar la rossa i la torrada. Ho hem provat i no queda gens malament. 

Jo les creo i ve algú i les ‘marraneja’. 

Bé, al principi, però pensem que és com el vi. Al celler se’n barregen de diferents per aconseguir la qualitat en ampolla. Així que tampoc sembla una idea massa desgavellada. 

Vi amb gasosa és un sacrilegi. I cervesa amb llimona? 

Home, sí! Això sí. Ostres, una cervesa que porta molt de treball fer-la, si la barreges amb una altra, encara. Però amb llimona sí, és un sacrilegi, canvies totalment el gust. Si no t’agrada la cervesa, demana un refresc, però no l’espatllis. 

Confesso el crim.  

Tothom, tothom ho ha fet. Imagino que va en funció dels tipus de cervesa. Si és suau, encara. Si és més complexa... no sé què pot arribar a sortir.  

Segur que amb una d’aquestes cerveses ‘d’autor’ no ho faré.  

Cada cop més la gent s’adona que les cerveses comercials són massa dolentes, en alguns casos. Veuen que per una mica més de preu està  bona i ja costa que tornin enrere a la industrial. 

Ah, veu?! Cal un raig de llimona.  

Però només en la industrial, eh!