Com s’endinsa en aquest món?
Fa un any em vaig comprar una Triumph. Aquestes motos, a diferència d’altres, tenen la idiosincràsia que són modificades. La seva història comença als anys 50, amb el món del Cafe Racer. Això consistia en posar una cançó a una gramola i anar fins a un punt X abans que acabi la cançó. 

Havien de ser motos ràpides.
És clar, què buscaven? Doncs adrenalina, potenciar les motos, i va ser quan van començar a modificar-les. Posaven el carburador d’una Triumph a una Norton, o el xassís d’una Norton amb un motor Triumph, etc. I, d’alguna manera, neix la customització. Ara, el 90% de les motos Triumph són modificades: que si els retrovisors, el manillar, etc. 

I vostè va voler modificar la seva.
Llavors poses al buscador, al Google: “peces Triumph”, i el primer que et surt és Tamarit Motorcycles. Aquí va ser quan els vaig descobrir. Vaig entrar a l’apartat d’accessoris i ho volia tot! Vaig parlar amb ells de la possibilitat d’enviar peces a Andorra i, al cap d’una setmana, un dels socis em va trucar i em va dir que anés a Elx per parlar.

De què?
Doncs mira, el que en un principi era comprar quatre peces per la meva Triumph va passar a ser que acabo com a distribuïdor de la seva marca a Andorra. Considerem que aquí hi ha un mercat interessant, tot i que és cert que les motos no són del tot econòmiques, ni especialment còmodes ni ràpides, però tampoc busquem això.

A no?
Busquem l’exclusivitat. Que vegis la teva moto i t’identifiquis amb ella. Que sigui una extensió de tu mateix. Sempre hem buscat això. Que cada client tingui la “seva moto”. I hem fet conceptes molt arriscats.

Totes són personalitzables?
Nosaltres tenim dues vessants: les motos Series i les Signature. Les primeres no són tan exclusives com les Signature, tot i així poder en fem unes cinc de cada tipus, que segueix sent exclusiu. A més, estan homologades i tens quatre anys de garantia amb Triumph.

Són realment molt maques.
Moltes marques durant els últims anys han tret, diguéssim, la seva línia neoclàssica, vintage, que estan destinades al client que no vol necessàriament anar ràpid amb la moto, sinó que vol gaudir del paisatge, vol tenir l’excusa per anar a veure l’amic de Puigcerdà, entens? A més, són motos de dia a dia.

I com està el mercat a Andorra?
És un mercat molt variable. Tot i així, socialment Andorra està canviant; està venint un client amb un poder adquisitiu mig/alt que és possible que sigui el tipus de comprador que estigui més en contacte amb nosaltres. Però el que busquem és obrir una línia més de mercat i oferir un servei més. 

Aquí hi ha bastanta gent amb diners...
El nostre client no és de luxe; és un xaval de trenta anys que es vol comprar una moto o un senyor de cinquanta que en vol una d’única. És un ventall molt ampli. I no volem transmetre que et costarà 50.000 euros una moto, que te’ls pots gastar si vols, però és portar una cosa diferent al mercat, ja que creiem que aquí no hi era. 

Teniu algun grup o associació?
Sí, és més, cada any organitzem la Tamarit Road. Tots els propietaris d’una de les nostres motos ens reunim i estem una setmana fent rutes, visitant pobles, anant a dinar. Gaudir. Aquest any la farem a la Costa Brava, i l’any que ve estaria bé fer-la aquí a Andorra. 

Sou molt propers als clients.
Mira, quan ve algú que vol una moto personalitzada, sempre fem una entrevista amb ell; si pot ser presencial, millor. I sempre estem en contacte amb ell. A més, el Quique, que és el dissenyador, entrega les motos personalment als clients.

Teniu pensat treballar amb una altra marca?
Hi ha clients que ens ho han demanat, però ara mateix només pensem en Triumph. I no tots els models, sinó els més clàssics, diguéssim. És a dir, amb el motor bonneville, que va sortir als 50 i, des de llavors, ha canviat molt poc. 

I el model ‘Andorra’?
Volíem fer una cosa diferent; un model més agressiu i que cridés l’atenció. És una moto bobber, negra amb motius daurats, que sense ser res ostentós són colors que queden molt bé!