“A cagar a la via! Bo com a nom de joc, oi?”

A cagar a la via! Expressió rotunda, de les que eliminen estrès, i a sobre tan nostrada. Ara també és el nom d’un joc de cartes. Se l’ha inventat un emprenedor gironí, en Quimi Pla. I a nosaltres que? És que per les preguntes que es formulen als jugadors, algunes apunten a Andorra 

Em confesso fan de l’expressió. 
Sí, oi? Jo també. És autèntica i posa fi a qualsevol discussió: vinga, adeu!

Per què nom d’un joc?
Doncs buscava una expressió nostra i amb aquest punt d’engegar algú i un punt graciós. A banda, nosaltres som molt escatològics, oi? Doncs em va semblar oportuna, queda bé. 

Adverteix que els figaflors millor no juguem?
Bé, en realitat sí. Pots fer-ho segons siguis. Si t’agrada l’humor negre, piques fort, però si ets més sensible no vagis tan fort. Depèn de com juguis. Dir això només era per fer la broma. 

Com es juga?
A la mà tens set cartes grogues, amb noms, personatges, grups de música, frases... i n’hi ha una de vermella al centre de la taula amb una pregunta que s’ha de respondre i en deixes una de groga. Tots els jugadors menys un, que les agafa totes. 

Qui guanya?
Hi ha un jutge que valora qui fa més riure. Però com que és un paper que rota, cadascú tindrà el seu criteri. Així que si el coneixes bé sabràs què li farà més gràcia o li interessarà més. 

Un joc psicològic. 
Sí, sí. Tot i que a vegades penses que coneixes bé algú i...

I què li han fet a vostè els andorrans per engegar-los a cagar a la via?!
Res greu, res greu. Jo tinc una tieta vivint-hi i n’he conegut uns quants. Al joc hi ha algunes cartes que fan referència a Andorra, amb preguntes com “què compro cada vegada que pujo a Andorra?” o frases com “ser andorrà i estar-ne orgullós”. 

Per què aquesta picada d’ull al Principat?
Volia que quedessin representats tots els territoris de parla catalana. 

I ho fa amb algun topicàs, li pot retreure algú?
De fet d’això es tracta. Hi ha molts  tòpics en aquest joc, d’arreu. Al final, és el que la gent més coneix i crec que és el que pot donar més joc. 

Què compra vostè quan ve?
Molt de formatge. Des que veníem de petit amb la família.

Com és que se li va acudir crear un joc de cartes?
Ja havia jugat aquest tipus de joc, però en anglès, i també hi ha alguna versió en castellà. Amb els companys, tot i que ja ens feia gràcia, ens semblava que els temes quedaven una mica lluny, no eren tan nostres. Sempre ens dèiem que quedaria molt bé  si fos en català. 

I mans a l’obra. 
Durant un viatge a Brasil, en estones mortes, als autobusos. Just després, en arribar aquí, va arribar la pandèmia i el confinament i, au! tothom a casa. 

Aquells dies vam recuperar els jocs de taula de quan érem nens. 
S’ha anat recuperant, sí. Tot allò que significava contacte amb la gent va agafar més adeptes: segur que es van incrementar les vendes dels jocs de taula. Necessitàvem jugar amb els nostres o en línia, a distància, amb els amics. 

Qui és Quimi Pla?
Un gironí que va voltar pel món durant uns anys i ara fa un temps que va tornar i va muntar amb un company una empresa turística que, amb la pandèmia, va patir molt. No sabíem si ens recuperaríem. 

Molt dur. 
Durant aquell temps mort vaig enllestir el joc aquest, amb un Verkami. Així vaig aprofitar el temps mort. 

Deu estar al cas que a Andorra obre un casino. Potser ‘cola’ el joc!
Sí, sí, prou. Vaig veure les imatges de l’exterior i sembla molt maco. Ja m’agradaria, ja.