No és tan fàcil com semblaria, això de comunicar-se amb la resta. Especialment si cal convèncer. Gorka Bartolomé Anguita, doctor en Psicologia per la Universitat de Lleida, en dóna unes claus

Impartirà un curs d’oratòria al CETAP de la Seu el dia 28. 
El principal interès és que normalment pensem que l’oratòria es redueix a parlar en públic, però de fet la comunicació és la nostra principal eina, a diari, per interactuar. L’oratòria no és sols parlar bé davant d’un grup de persones, o de moltíssima gent, sinó també estructurar les idees a l’hora de parlar amb algú i tenir la capacitat d’influir, de convèncer, sobre les nostres idees, projectes...

En això passem la vida.  
És una habilitat que ens serveix en múltiples vessants, sí. 

Útil per a un periodista demanant una entrevista, oi?
Correcte. Des d’entrevistes de feina, reunions de feina (sovint ens queixem que ens hem avorrit), coses del dia a dia: també a la família se l’ha de convèncer sovint del que necessitem. No som conscients, però recorrem a la nostra capacitat de comunicació constantment. I no s’ensenya a l’escola!

Per als clàssics formava part del Trivium.  
A l’edat clàssica era una de les habilitats primordials; en el cas de Grècia, per a qui es considerava ciutadà. Cert que primava tant la part de la paraula que no sé si recordeu els sofistes: uns grans oradors, però amb un contingut molt buit. Avui l’hi hem donat la volta: té més importància la part ètica d’allò que dic. Però sí, d’antuvi era essencial per a una persona pública i avui dia...

Uf! 
No s’ensenya a les universitats. Com a molt, a Dret o similars, i si s’apunten a la lliga de debat. 

Això de l’ètica a la comunicació pública, deixi’ns ser escèptics.  
Cert en el terreny de la política, però si anem al professional de diferents sectors: qui participa en congressos, per a qui es mou en l’àmbit de la comunicació, de la transmissió d’idees, es troba amb què el públic som molt crítics, tenim molta informació al nostre abast. Per això cal partir de la veritat. 

El primer manament, potser, és no avorrir a les ovelles? 
És clar, és clar, és el principal element. Hem fet servir molt el Power Point i hem d’aprendre a estructurar discursos, intervencions, sense dependre tant d’aquest suport visual. Tenim altres recursos per captar l’atenció. Sobretot avui en dia, que l’umbral d’atenció ha baixat moltíssim. 

Estructurar les idees: el punt de partida. Si no saps què has de dir... 
És el principal element, saber quin és l’objectiu de la nostra comunicació. Partint d’aquí, tenir una estructura clara per transmetre les idees d’una manera fàcil i entenedora. Fallem molt, quan és la part més important, fer l’edifici; la resta és adornar. Si no hi ha idees clares i estructurades, el bastiment col·lapsarà immediatament. 

Veu vostè la televisió i deu pensar “quin horror”. O no?
Depèn del nivell de professionalitat, hi ha qui comunica molt bé, molt treballat. En qui ho fa puntualment el recorregut és molt llarg i hi veus molts defectes, molta falta de seguretat, d’estructura, de recursos per captar l’atenció... Podríem dir que és un defecte que patim com a societat, aquesta manca de capacitat per transmetre idees de manera efectiva i atractiva. 

Ho hem anat avançant, però què fa un bon orador? 
Primer, que tingui un missatge interessant, el contingut. Que tingui un bon coneixement del llenguatge: verbal, paraverbal i no verbal. També dels diferents registres de llenguatge i un bon lèxic, amb recursos com metàfores o històries... Capacitat per mantenir l’atenció. 

És innat o es treballa?
Hi ha les dues possibilitats. Hi ha persones que tenen aquesta capacitat de convertir les idees complexes en fàcils i de traslladar-les d’una manera entenedora. Hi ha qui neix amb l’habilitat, però també es pot aprendre i és accessible a tothom: a alguns els costarà més i a d’altres, menys, però tothom pot perfeccionar-ho. 

Per què no s’ensenya a l’escola? 
La pregunta del milió, ja voldria jo tenir la resposta. De fet, jo vaig per instituts per fer píndoles de comunicació per parlar en públic. Doncs no s’ensenya com no s’ensenya a treballar en equip. Potser es pensa que és fàcil o una habilitat innata i no és pas així.