‘365 dias de inspiración’. A banda del periple vital de Clàudia Cornella durant un any, és el títol del llibre on recull l’experiència d’engegar projecte després de treballar al sector privat i al Govern. El presentarà el 19 a La Trenca i signarà exemplars, com és preceptiu, en aquest Sant Jordi que tenim a tocar

365 són molts dies. 
Ara fa quatre anys jo estava al Govern, a Finances, i abans havia estat al sector financer. Vaja, 25 anys en càrrecs directius als sectors públic i privat. Però vaig decidir fer un canvi i aprofitar la meva experiència i centrar-me en el coaching, el mentoring, la programació neurolingüística... Tinc una ment molt estratègica, crec que puc ajudar les persones. Des de les empreses, ni des de Govern no pots ajudar sempre com vols, i vaig decidir posar-me pel meu compte. 

Ep! I li arriba la Covid. 
Uau, sí! Ostres! Vaig reflexionar sobre com vivia el procés de canvi i, per molt que des de fora et vegin forta, jo també visc la meva muntanya russa. Creus en tu? Què passarà? Jo sempre escrivia, tot i que ho feia per a mi mateixa, però vaig encetar uns posts... i de parlar sols de finances a parlar més de tu, del teu projecte, les teves emocions, l’estratègia des d’un punt de vista personal...

I?
La gent m’escrivia dient-me “que xulo!” Una amiga em va suggerir per què no recopilar-los i fer-ne un llibre. Aquí m’obro, que la gent em conegui. 

Així explica sobre la pràctica i no sols sobre la teoria, oi?
Totalment. Crec que és el que fa que la gent connectés, que ho visc en primera persona: explico l’experiència com a emprenedora. Recullo també el que havia viscut en tota la meva carrera. I penso que el fet de mostrar-me transparent, vulnerable, de dir que avui estic bé però demà no sé què passarà, em fa propera. Mostro com enfoco les crisis (financera, la Covid, la guerra...) i com ho vaig anar gestionant emocionalment. 

Es veuen les coses diferents des del ‘ruedo’ que des de la barrera?
Bé, quan prenc decisions són molt pensades. Ja sabia que no seria fàcil. Però és cert que tu planifiques... i arriba la Covid. Has de ser flexible. Al final també ho havia hagut de fer durant la meva carrera. Ara es tracta de confirmar que necessites aquesta flexibilitat i la visió: has de tenir un pla A, B i C. He vist en pròpia pell que és clau. 

T’entestes a imaginar totes les opcions... i la realitat sempre et sorprèn.
Sempre, sempre. Qui s’imaginava una pandèmia? També estant al Govern havia de pensar en totes les opcions, intentar imaginar el pitjor dels casos, el millor i l’intermedi. Necessites aquesta flexibilitat mental. 

‘Preguntes poderoses’, diu.  
Em venen a veure i em diuen “tu què faries?” No, no, jo no diré què faria jo, però faig preguntes per sortir del cercle mental viciós. Cal una pregunta que et faci sortir-ne, aquella que et fa callar un moment i dius “ui! ara no sé què respondre” Aquesta és la pregunta poderosa, la que ajuda. Quan no saps què dir és que anem bé, perquè t’obliga a pensar d’una altra manera. 

‘Escolta empàtica’. 
Sovint tenim idees i les volem expressar. No: escolta, escolta què et diu l’altra persona. No simplement sentir, sinó parar atenció, tenir en compte què t’estan dient. En l’àmbit professional o personal. No sols es tracta de deixar anar el que tens al cap, o això és simplement un monòleg. 

Cadascú a la seva.
En canvi, és molt important escoltar i entendre la posició de l’altre, és el que genera el canvi, sigui en les organitzacions o en les famílies. 

Vida professional i personal, que a vegades semblen incompatibles. 
Quin és el percentatge que cadascú en desitja? Per a alguna gent, la feina ho és tot, ja els omple. En tot cas, és aquella part que cada persona considera necessària, però sí que és factible. Pensem que hem de donar molt, molt, molt, però els directius també hem de pensar que cal donar temps. Cal un bon ambient. És difícil que tothom estigui del tot content, però cal intentar que hi hagi un equilibri. Ara comença a canviar, però abans, sorties abans de les set i et miraven malament.