Quantes vocacions mèdiques es deuen al doctor House? Quantes de periodístiques a Lou Grant? Doncs això era el passat: han de saber que hi ha mètodes més moderns, i sobretot més científics, per triar professió. Ester Morros es dedica a assessorar (acompanyar, prefereix) en tan delicada decisió

Va encaminar la filla d’un company cap a Arquitectura. 
Zeno Quantum, que és l’empresa, andorrana, orientem els estudiants, però també ajudem les empreses a accedir al seu treballador ideal. Tenim un grup d’investigació sobre les professions del futur. Busquem els centres universitaris que imparteixen els estudis necessaris i establim els itineraris per accedir-hi. 

Després ens aconsellen.
Hi ha un equip que tracta amb les famílies, amb suport de tecnologia avançada: algoritmes, intel·ligència artificial... i creem els programes Me Orienta, per a centres formatius i particulars. 

Algoritmes?
Però és un procés personal, amb les famílies. Hem de tenir en compte que el procés de presa de decisions és continu: des del batxillerat, a l’inici de carrera, quan has de pensar en les pràctiques, quan t’incorpores al mercat laboral...

Molt a pensar. 
L’objectiu del programa és passar de 1.300 professions que existeixen a 6 en un primer moment. 

1.300?
És el que diu el comitè científic aquell que deia. Després es creuen els patrons professionals amb el perfil de l’alumne. 

Les contemplen totes? Dels pastors, que estan de moda, a l’enginyer?
Sí, sí. Es van actualitzant perquè varien, canvien contínuament. 

Soc de les de ‘Lou Grant’, a veure si no hauria d’haver estat periodista... 
Nosaltres busquem totes les dades que dibuixen el perfil de l’alumne: les extraescolars, per exemple, els gustos i hàbits, a banda de l’expedient acadèmic. Busquem tots els talents dels nens que ningú mira, com els esports, ens dona moltíssima informació. 

Jo era una patata en tot. Posem que feia alguna redacció que estava bé.
Veus? Segur que ja escrivies bé. I llegies. També demanem que triïn un parell d’itineraris. Tu, periodista i...?

Enginyer agrònom!
Mira, dos perfils molt diversos. Doncs això, amb l’expedient acadèmic dels últims tres cursos, dona la capacitat de fer projeccions, notes de futur. 

Justeta.
Després hi ha una entrevista i jo et preguntaria: per què no pots més?

Era gandula. Encara ho soc. 
Una altra cosa que els demanem és que convidin cinc persones com a mínim del seu entorn perquè els valorin de forma objectiva. Intel·ligències, competències... Gent diferent, perquè el nen no és el mateix quan està amb els pares, els amics... I després el mateix alumne s’ha d’autovalorar. 

I?
Identifiquem tot allò que és potent en l’alumne i mitjançant la tecnologia convertim tota la informació en un macrocodi que li diem l’ADN professional: la representació alfanumèrica del talent de l’alumne. I et diré que amb les 35.000 orientacions que hem fet no n’hem trobat mai dos d’iguals exactament. 

Això és diversitat.
I contrastem el perfil amb els àmbits professionals per buscar l’encaix. Ara, les decisions les prenen les persones. 

Bona manera d’acabar contra prejudicis de gènere en alguns oficis.   
L’algoritme no entén si ets dona, home, alt, baix, negre, blanc. Per tant, identifica el teu talent i proposa coses. L’orientador expert intenta proposar coses que tinguin sortides de futur. 

Ja que hi som: el món del periodisme té futur?
És una de les professions que mutarà, o està mutant. El periodista continuarà sent-hi, però en un format diferent. 

S’ho pot permetre tothom?
Bé, pensa que tot el procés poden ser uns 400 euros. Et sembla car? Però calcula com de car et costaria equivocar-te.