Camí a la resiliència

La vida flueix amb normalitat, la rutina lidera els vostres dies, però de sobte, succeeix quelcom que altera el ritme de vida: la pèrdua d’un ésser estimat, una ruptura amorosa, que us acomiadin de la feina… Totes aquestes situacions ens produeixen un fort impacte emocional que altera la nostra dinàmica i ens afecta considerablement. No obstant això, el seu impacte no influeix tothom de la mateixa manera: mentre que alguns individus no accepten la situació i es queden enquistats en el succés traumàtic; d’altres avancen i transformen les crisis en aprenentatges. Així doncs, per què es produeixen aquestes diferències? 

Ben segur heu sentit parlar sobre la resiliència. Però, què és la resiliència? En els seus inicis aquest concepte s’atribuïa a la física i no pas a la psicologia. Doncs, únicament feia referència a la capacitat que tenen alguns materials per tal de tornar al seu estat original una vegada s’han deformat. Posteriorment, la psicòloga Edith Grotberg, fa el símil a les ciències socials definint-la com la capacitat de l’ésser humà de recuperar-se i mantenir una actitud adaptativa després de viure un fet traumàtic. Tanmateix, no hem de caure en l’error i confondre la resiliència amb el fet de quedar-se immòbil i no arribar a percebre cap malestar davant de situacions complicades. 
Per tal de comprendre que és la resiliència, també existeix un art japonès: el Kintsugi. Aquesta tècnica s’utilitza per reparar les esquerdes de la ceràmica a través de resina barrejada amb or per tal d’embellir la figura. El seu simbolisme en la conducta humana rau a considerar que les esquerdes conformen la nostra història vital i la seva reparació dona lloc a una transformació embellidora. 
Els éssers humans, de forma instintiva, disposem d’una sèrie de recursos bàsics per sobreviure i adaptar-nos a la vida. No obstant això, la resiliència va més enllà, ja que  suposa haver de transformar un dolor intens que s’ha experimentat prèviament. Ens permet recompondre’ns emocionalment i sortir enfortits. 
És la resiliència una habilitat o capacitat estàtica? Diversos estudis la descriuen com una característica fluctuant de l’ésser humà, doncs és el resultat de la interacció constant entre l’individu i el seu context. Tenir un bon coneixement personal, un autocontrol emocional, el control d’impulsos, acceptar la realitat, aprendre a créixer en les dificultats i mantenir una actitud positiva ens ajudarà a desenvolupar-la. Malauradament, trets personals com la rigidesa, l’exigència o la necessitat de mantenir un control elevat dels fets vitals ens allunya de la resiliència i, per tant, ens bloqueja davant de situacions adverses.  
Aprendre a ser resilient es correlaciona amb una millora de la salut física i mental. L’evidència empírica conclou que les persones resilients tenen tendència a obtenir millor rendiment davant dels successos vitals estressants i són capaces d’aprendre noves destreses i capacitats per fer front als problemes. Majorment, tots som persones resilients (ben segur recordeu nombroses situacions que heu superat de forma positiva al llarg de la vida) tot i que per fomentar-la conscientment caldrà un llarg procés d’autoconeixement. Resulta natural que, quan esdevenen dificultats, tendim a no acceptar-les,  les neguem i les rebutgem conscientment. Assumir i acceptar determinades dificultats de la vida és difícil i requereix temps. No obstant això, quan aprenem a acceptar que no podem controlar determinades situacions i deixem de lluitar contra elles, començarem a fer-hi front amb major fortalesa. 
Tal com ens ensenya la filosofia japonesa Kintsugi, tothom pot reconstruir-se i aprendre de les seves ferides. Així com l’or pot unir les esquerdes, l’amor propi és l’eina principal per tal d’acceptar les nostres fortaleses i no ser tan crítics amb les nostres febleses. Recordeu que deixar veure les cicatrius no us farà més vulnerables!
Ser més o menys resilient, dependrà del compromís amb un mateix i de la forma d’afrontar les adversitats que apareixen al llarg de la vida. Així doncs, sou dels que us quedeu atrapats en el passat o preferiu avançar cap a una transformació personal?