Qui ha dit que tot ha de ser nou de trinca? El planeta, acceptem-ho ja, no s’ho pot permetre. Sota aquesta premissa, Oliana organitza la primera jornada d’intercanvi de roba. Ho explica Berta Ribas

‘(Inter)canvia i cuida Oliana’.
És una jornada d’intercanvi de roba que se celebrarà el dia 16, que és dissabte i hi ha mercat. A banda, el dia anterior és el Dia del consum responsable, així que quadrava bé. S’intercanviarà roba de casa i per a vestir (menys calçat i roba interior), que sigui digna, en bon estat. 

La recollida està feta. Bona participació?
Hem tingut oberts sis punts i ara hem començat a fer un triatge. La gent que ha portat roba ha rebut uns punts, que seran els que podran intercanviar pels articles que vulguin aquell dia. 

Bona resposta? Gran volum?
Molt, moltes donacions. No sabria dir exactament, però seixanta o setanta bosses de roba sí que hi veiem, a cop d’ull. Especialment generosos en puts de recollida com el casal de la gent gran o l’Oficina de Turisme. I encara hi ha gent que vol dipositar-ne més. 

Era el que s’esperaven?
Com que no teníem cap antecedent... Només des de l’àrea de Joventut municipal, amb el CAPAU, com ara, s’havia plantejat un rober solidari. Però la idea era diferent, és clar. Ara no es tracta de donar roba de segona mà per a qui no pot comprar-ne de nova, sinó de provocar una reflexió sobre la roba que consumim, sobre l’acumulació de roba que sovint fem. Es tracta de pensar sobre els valors de reducció del consum, de reutilització, de no malbaratar recursos. Una altra forma de consumir: compro de segona mà perquè vull, no perquè no puc comprar de primera mà. 

Entesos. 
En aquella ocasió hi va haver donacions, sí, però no tantes. I el projecte, bé, va quedar per executar. D’altra banda, a Solsona es va fer una jornada en la qual ara ens emmirallem: Reviu la roba. Ells faran la segona edició al maig. Però així, sense antecedents clars, diria que sí, que la resposta ha superat les expectatives que hi teníem. 

Hi ha qui és reticent, a portar roba de segona mà. 
Sí, sí. A banda, estem en un municipi petit i és clar... veure que portes una cosa que abans portava aquella altra persona amb qui et creues... Però confiem que ho superarem i, de fet, veient la resposta obtinguda, pensem que ja estan començant a superar-se aquestes reticències. Molta gent s’hi ha bolcat. 

Doncs molt positiu, oi?
Esperem que el missatge hagi funcionat, aquesta idea de compartir, reutilitzar, reduir. Del consum responsable i solidari, de crear una societat més justa i tenir en compte el medi ambient. Pensem que ha començat a calar, que s’està entenent la necessitat de canviar la mirada, la perspectiva. 

Els joves ja hi estan molt posats. 
Depenent, no us penseu. Pel que hem anat veient, els més joves, els que encara viuen al municipi, potser  no ho tenen tan vist, no hi ha tantes botigues de segona mà. 

Hi ha tantes aplicacions...
Sí, sí, però fixeu-vos: poden utilitzar aplicacions, però costa fer l’intercanvi si la roba és de més a prop, del poble, com deia. Volen coses noves. Per això cal una mica més de pedagogia. D’altra banda, els joves que ja  han sortit, que són fora estudiant, ja hi estan més habituats. 

Vaja, com de jovenetes, quan canviàvem roba amb les amigues.
Exactament. Però he de dir que no és tan qüestió de generació, acceptar la idea de la segona mà. Hem vist que al casal de jubilats ha funcionat molt bé, tot i que pensàvem que potser els costaria més. 

Tenim uns armaris tan plens...
Acumulem molt. La deixem nova. Canviem de gustos o se’ns queda petita i no l’hem utilitzat. O canviem d’activitat: fem més o menys esport, vestim més o menys formals a la feina... 

Els que no som d’Oliana podem venir el 16 (si no hi ha tractors)? Com participem?
Oi tant! Més que convidats. Fins i tot es podien fer donacions. Qui no ha donat roba també pot comprar punts. Els diners, per cert, aniran destinats a un projecte solidari.