Estan amatents a l’actualitat, Ivan Lira i Miki Legendario. O més ben dit, l’actualitat la pateixen en carn pròpia. Perquè qui no està preocupat per l’habitatge? En a penes un parell de dies la versió dels Maná rebatejada ‘Pisos compartidos’ està fent furor. A veure si acabarà sent l’himne de les ‘manis’

La lletra, de calaix, com anell al dit.  
Sí, la veritat és que sí. A nosaltres, com que hem fet ja tantes paròdies, ens surt natural: escoltem una cançó i ja li estem canviant la lletra. És una malaltia. 

Però s’enganxa tan bé que costa després recordar la lletra original de Maná.  
Ah, que bo! Labios compartidos és l’original. Hi queda molt bé, ho hem de reconèixer. La vam treure dilluns per diferents xarxes. Només a X tenia 15.000 visites en una estona. Ha corregut molt. 

Com la pólvora. Com va néixer?
En Miki és qui ho va veure primer. Tot i que ja en teníem una altra versió amb la mateixa cançó dels mexicans, Wifi compartido: dos veïns que el pagaven a mitges. Però potser fa deu anys. I en Miki va veure claríssim que l’havíem de fer amb els pisos. Ens hi vam posar tots dos, com habitualment, i en un pim-pam. 

Ho tenen entrenat. 
Sí, sí, va sortir sola. En vam quedar tan contents que vam decidir fer el videoclip de seguida. L’havíem estrenat en una actuació al Roc Blanc. I ara, si ens ho permeteu dir, tornarem a actuar...

Si us plau, endavant. 
El 28 a Unnic. Farem un especial festes. Ja sabeu, amb nadales... a les quals òbviament canviarem la lletra, com us podeu imaginar. Ara fem també doblatges de vídeo en directe. Algun monòleg. En fi, una mica de tot. Festiu i, ja sabeu, amb humor. 

Posant el dit a la nafra: “Pisos compartidos / sueldos poco dignos”.  
Vam anar a la manifestació. Molta gent ens queixem, i no des de fa un mes.La situació és cada cop pitjor però fa temps que es cou. Nosaltres fem humor i no defugim la crítica. Diria que hi tenim traça i que la gent ho agraeix. Entrem en els temes socials d’Andorra, ja fa molts anys. Recordeu que el 2010 Montserrat Gil es volia apujar el sou? Doncs ja hi vam entrar, amb un vídeo. Mireu si ha plogut. 

Feedback? D’algun polític? 
De la gent, sí, i ens feliciten. Però de polítics, cap. El feedback és molt bo en general. Bé, a part de l’habitual que es queixa perquè no ho hem fet en català. Però la cançó original és en castellà... i en català ja n’hem fet moltes altres. No és tan important, oi? Importa el tema.

Vosaltres com ho porteu, el tema de l’habitatge? 
Personalment, vols dir? Jo sempre he viscut de lloguer. Vols dir que interessa?

En el sentit que no toqueu d’orella.  
Ah, sí, sí! Oi tant que ho patim i parlem en primera persona. De totes maneres, afecta a tothom: a nosaltres, a familiars, a la gent amb qui ens creuem... I no és que t’apugin el lloguer. La cançó també parla d’altres coses, com els autònoms ‒alguna cançó tinc sobre el tema‒, la compra diària, que s’encareix contínuament... En fi, el nivell de vida.

Per alguna raó hem sortit al carrer, oi? 
Exactament. 

A veure si es convertirà en un himne de les manifestacions. 
Doncs mira, a la propera potser la cantem allà, en directe. Per què no? Estaria bé. 

N’hi haurà més, penseu? 
No les convoquem nosaltres, però m’imagino que sí. A mi em sembla bé que la gent hi diguem la nostra, que reivindiquem les nostres coses directament. 

Miki Legendario i Ivan Lira porteu temps rodant.  
Des del 2009, mireu si ha plogut. 

Servidora escriu des de la Seu d’Urgell, on també es pateix el problema, i a la cançó hi feu referència. 
Sí, diem “quieren que me vaya pa’ la Seu”. Si treballes a Andorra és una complicació afegida, oi? Amb tots els tràmits administratius, tota la burocràcia. Més això que la distància, que jo també he viscut al Tarter i els vint o vint-i-cinc minuts de cotxe no te’ls treu ningú.