Carla Guinot: “Tinc material per fer la trilogia del ‘potorro’”

Desembarca al món editorial amb una proposta fresca, divertida i provocativa. Des del titular, ‘Hasta el potorro’. Sal gruixuda que serveix per reflexionar sobre l’ús d’un nivell lingüístic que també té el seu lloc i el seu moment, adverteix. I que pateix de més estigmatització quan és emprat per dones, recorda

Li diré que m’ajudarà a guanyar una aposta.
Home! Doncs me n’alegro. Sobre?

Hi havia una escalada en groguisme i termes gruixuts per captar lectors. ‘Potorro’ en un titular era un repte.  Què li sembla?
Que ja ho has aconseguit [riu]. Perfecte, m’encanten aquestes apostes. Jo vaig posar el títol per l’estat d’ànim durant el confinament. Passada la primera setmana vaig fer una entrada a Facebook amb una paraula que de fet era més grossa.

Més masculina, oi?
Sí, però les meves amigues em van avisar: per què les dones hem de fer servir termes tan masculins? Millor dir fins als ovaris. O com és el cas, fins al potorro. Diuen que quan escric a Facebook puja el pa.

Què la feia estar tan farta?
Feia de mestressa de casa, estava al grup de WhatsApp dels fills, jo soc professora i no era fàcil... I a sobre veies aquells vídeos on la gent feia unes manualitats fantàstiques... i els sortia tot tan bé!

Necessitava desfogar-se.
Digue-li’n enveja, però no m’ho creia. Molt postureig. Per això em desfogava. Escrivint, escrivint, va sortir un llibre.

A les dones ens diuen ordinàries.
És que també està estigmatitzat. Què em van dir l’altre dia? Que pots dir el mateix sense sonar vulgar.

Vostè és professora. Què els diu als nois de fer servir llenguatge gruixut?
Hem de saber triar el context on fem servir determinades paraules. Jo no em considero chabacana però no t’expresses igual amb amics, amb els fills o a l’aula fent classes o escrivint al mur de Facebook. El problema és quan t’equivoques amb el context. Això és el que els intento transmetre.

I com a titular d’un llibre és vàlid?
Doncs com que estic expressant el meu pensament, és meu, m’estic adreçant a mi mateixa... utilitzo el vocabulari oral que utilitzaria quan estic amb els amics.

El llenguatge fort també té el seu ús.
Exacte. És el que dic als meus fills també:  no puc evitar que diguin aquestes paraules però han de saber diferenciar el context on utilitzar-les.

No se li escapen?
Quan faig classe utilitzo un llenguatge molt planer però que tingui riquesa de vocabulari. Ara, amb els adolescents sense motivació no hi ha aprenentatge... i alguna paraula se t’escapa. Però demanes disculpes.

Vostè ha vingut aquí a parlar del seu llibre.
És un format monòleg on anava recollint els meus pensaments. M’agradaria que un dia arribés a més perquè és divertit, trobo. Va ser una mena de desfogue:  no podies sortir, ni practicar esport... Tens els crios petits... Em vaig posar a escriure. Les amigues reien, una em va fer les il·lustracions, Jelen. I elles em van ajudar a triar el títol.

Ha ofès el títol del llibre?
Qui se senti ofès no el comprarà, és clar. No em preocupa. Encara que si em critiquen és allò que parlin malament o bé però que en parlin.

Té subtítol ‘seriós’.
Monòlegs confinats per a ments desconfinades. Per llegir-lo necessites una ment oberta. Els que em coneixen diuen que en llegir el llibre em senten parlar.

Com ha estat tal la rebuda?
Els mecenes del crowdfunding, que ja l’han rebut, em diuen que se l’han cruspit en dos dies i em demanen un segon. De fet, tinc per escriure la trilogia del potorro.

Lectores la majoria?
No et pensis. Molts homes. I se l’ha llegit el meu tiet, de 80 anys. No està d’acord amb la meitat de coses però em diu que ha rigut.