Casi Arajol: “O fregaves la pila de fems o fregaves el cul de la vaca”

Si avui és 27 d’octubre, tocava fira. Però no n’hi ha hagut. Per primera vegada des del 1979. En quedarà el cartell de Sergi Mas. Arajol repassa la història d’una ocurrència que també va ser ‘culpa’ d’Amadeu Rossell.

Decebut?
Més aviat resignat. No hi havia altra opció. Era el raonable en la situació actual.

La pregunta és: l’any que ve, sí?
Si podem agafar el virus i tancar-lo en una capseta, potser sí. Un any és molt de temps. Hem de ser optimistes.

Com se’ls ocorre ressuscitar la fira?
Es tractava d’animar els pagesos. La primera edició va ser més aviat una exposició. Vam anar a buscar el Pepito (a) Roca, el carnisser Vilella, el Vicenç Montserrat, perquè portessin el bestiar. I per incentivar la participació, l’any següent vam instituir-hi premis en metàl·lic.

Això va ser el 1979. Es van avançar tres anys a la fira d’Andorra la Vella.
Així és. A banda dels ramaders, pujaven pageses com la Quima de Santa Coloma, amb un sac de castanyes, i d’Anserall també en venien amb gallines, ous i anar fent. La cosa funcionava i es van animar a posar paradetes a Prat de la Creu.

Per quins espais ha desfilat, la fira?
Vam començar a Prat de la Creu, on hi ha la benzinera de l’Orri. Però pensa que als anys 30 tenia lloc a les Peces del Feliu, on hi ha l’aparcament de Casa de la Vall. Als 60 es feia a Doctor Nequi, en el solar de Prada Motxilla on avui hi ha l’edifici de calçats Albert. Després de l’Orri, en fi, vam passar per on ara hi ha l’estadi nacional i la borda Mateu, per acabar a l’aparcament de davant de Govern. 

Diu que potser hi fan l’edifici multifuncional...
Si l’any que ve l’han començat, que ho dubto, haurem de buscar un altre emplaçament.

Sí que hi ha hagut cartell, obra com sempre de Sergi Mas. I se n’ha anat per primera vegada a Anyós.
A cal Junpere, amb el com de la placeta, el bestiar i el pagès, amb mascareta. En volíem posar també al bestiar, però no s’ha comprovat que vaques i eugues puguin agafar el coronavirus.

I de trofeu, què havien preparat?
Un picaporta, d’aquests que hi havia a les cases abans dels timbres, de ferro forjat, molt macos –i encara n’hi ha a Casa de la Vall, Areny-Plandolit i Rossell. El repartirem l’any que ve.

Quants ramaders queden?
A la fira n’acostumen a participar-hi una trentena. N’hi ha algun més. Són pràcticament els mateixos que als inicis. No s’han creat noves explotacions, però tampoc no n’ha plegat gaires. Això sí, moltes compaginen la ramaderia amb altres negocis.

La nostra vaca bruna, pot competir de tu a tu amb qualsevol altra?
Quan anàvem a Suïssa a comprar sementals, els pagesos s’enamoraven dels animals que veien: “Mira, quin braguer, aquesta vaca! Fa trenta litres de llet al dia!” Però pensa que aquests 30 litres els fa allí, els advertia. Aquí no els faria. 

Per què?
La nostra bruna, que és descendent de la bruna alpina, és més rústica, més soferta. Les condicions climàtiques, l’alimentació i l’orografia són diferents. I la producció, també. Per això no es poden comparar. 

Queden xais, a Andorra?
L’any 1962, quan vaig entrar com a veterinari per al Consell, teníem 32.000 auvelles. A l’estiu, és clar, perquè a l’hivern transhumaven a França i a Espanya. Avui en deuen quedar unes 2.000, en dos o tres ramats. El més gran, a Llumeneres.

Troba a faltar l’olor de les corts, del femer, del galliner?
Et diré una cosa: quan arribava a casa, la meva dona em tenia un penjador a fora perquè hi deixés la roba quan venia de  vacunar les vaques, i em feia passar amb bata a la dutxa. Això no ho trobo a faltar.

Les bèsties fan ferum, és natural.
A Suïssa, sota el jaç de palla, que podia fer dos pams, hi havia unes canalitzacions on es filtraven les dejeccions del bestiar. I la ferum era diferent. Aquí hi havia cases on el fem el retiraven al darrere de la cort, i s’hi anava acumulant. Quedava un metre escàs quan hi entraves: o fregaves la pila de fems o fregaves el cul de la vaca.